Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Els cristians sabem prou bé que l'essencial és sempre la caritat, l'amor. El mateix sant Joan de la Creu ens ho recorda, quan ens diu: "Al final de la vida, seremos juzgados sobre el amor". Així doncs hem de tenir un amor vertical vers Déu, a qui hem d'estimar sobre totes les coses, com a Déu i Senyor que és, que ho ha fet tot, i ens beneeix i ens estima, i fins a donar-nos el seu propi Fill com a rescat pels nostres pecats. L'altre aspecte de l'amor, és el d'estimar els germans com a si mateix, i bolcant-nos a ells amb el mateix amor que Déu ens té. No ho hem de fer per nosaltres mateixos, sinó perquè Déu ho vol així, per difondre en ells el seu amor. I un altre aspecte a tenir present, és el de la "misericòrdia" del Pare, que mai copçarem prou bé que és lent per el càstig, i ric en perdó. I això ens ho explica amb la paràbola escoltada del fill pròdig, en què Jesús ens vol fer conèixer la bondat i tendresa del nostre Pare del cel. Que ell enyorava el fill perdut i, des del mirador de casa seva, vigilava quan tornaria; en veure'l venir, es commogué i corregué a abraçar-lo i besar-lo. Així ens estima Déu, perquè sap que som uns poca pena, tot i que ha de respectar la nostra llibertat, i fins quan ens estimbem. Per això, quan nosaltres hem pecat i ens hem apartat del seu amor, ell ens enyora i frisa pel nostre retorn. I quan nosaltres ens girem de nou cap a Déu, ell corre a abraçar-nos, a oferir-nos el seu perdó i l'oblit dels nostres mancaments. Perquè ell es commou i s'alegra pel nostre penediment. I varen matar el vedell gras i van celebrar la recuperació del fill perdut menjant i bevent i dansant, per significar amb això l'alegria de Déu. L'alegria del nostre Pare del cel cada vegada que nosaltres ens penedim del mal i, refiats del seu amor, tornem als seus braços. El fill petit havia fugit de son pare i, lluny de casa, s'havia donat a la disbauxa. I quan, reduït a la misèria, s'havia trobat només amb la seva buidor. ¡Sortós d'ell que va tornar! I sortosos de nosaltres sempre que ens girem de nou al nostre Pare del cel, delerosos del seu amor. El fill gran havia estat fidel al pare i a la vida ordenada; però no havia après a valorar la companyia paterna, ni havia après a estimar el germà. Per això el Pare el convida a estimar i a alegrar-se; i ens convida, a nosaltres, a alegrar-nos pels nostres germans tornats a bon camí. Amén.
