Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Ac 4,32-37; Sl 92; Jn 3,7b-15
Veure, creure, donar testimoni, són paraules i expressions fonamentals en el quart evangeli. Però, no hi ha dubte que aquest vocabulari del quart evangeli ens interpel·la avui al nostre món.
Veiem la comunitat dels primers cristians que ens narra els fets dels apòstols. Els creients que amb un sol cor i amb una sola ànima viuen els seus dies compartint i partint el que tenen. Així entre uns i altres ningú no està necessitat i ningú li'n sobra. Se'ns descriu el model de la vida comunitària cristiana, i és el clar referent de la vida monàstica. Aquest model de vida fa que: «Tots els creients eren molt ben vistos de la gent».
És clar que aquesta visió de la comunitat cristiana feia que els creients foren ben vistos, creava simpatia, afecte, respecte, admiració, perquè donaven testimoni amb fermesa i claredat. Sí! donaven un autèntic testimoni de vida.
Donaven testimoni de la vida nova que havien rebut naixent de nou, naixent del buf de l'Esperit. Del buf de l'Esperit que ve de creure, de la fe que tenen posada en aquell que ha estat enlairat en la creu perquè tots els qui creuen tinguin vida eterna.
Ara, a nosaltres se'ns fa la pregunta si som nous o no. Sí, el temps Pasqual ens interpel·la, preguntant-nos si som nous, si hem esdevinguts nous en la renovació de les promeses del baptisme la nit de la vetlla Pasqual. Sí, el temps Pasqual ens interpel·la a veure com estem en la nostra vida de cristians, com estem en la fe, en el creure en el Ressuscitat, en la fe que ens porta esperança en la vida d'avui i en la vida eterna. El temps Pasqual ens demana saber donar un testimoni de vida al món d'avui, a la cultura i la societat en que ens movem i existim.
Des del claustre del monestir o des de cada llar de cada cristià se'ns demana testimoni de fe en Crist ressuscitat. No qualsevol aparença, coses de la terra, no. Se'ns demana donar la vida que hem rebut de Crist. Nosaltres som ara els qui hem de donar testimoni en el llenguatge del cel, que hem rebut de Crist ressuscitat, escampant aquest llenguatge del cel per la terra on som.
Perquè com diu el salm: «La santedat, Senyor, escau a casa vostra al llarg de tots els temps».
