Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
La Pasqua de Crist és la nostra pròpia Pasqua, "ja que hem ressuscitat juntament amb el Crist" (cant de comunió). I quan Déu "ens ha concedit la gràcia incomparable del baptisme" (postcomunió), "pel seu propi misteri pasqual ens ha salvat" (col·lecta), i ens prepara "per concedir-nos en el cel el goig que ara ja ens fa feliç a la terra" (col·lecta i postcomunió). Per això ens fa "cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu; i estimar allò que és de dalt" (cant de comunió), que ho hem de fer per mitjà de la rectitud i la veritat. El camí que hem de seguir és llarg, però el fem "confiant en ell –el Crist- i no quedarem confosos", perquè ens "recolzem en el seu braç i mai no caurem" (cant d'entrada).
La lectura primera ha estat dels Fets dels Apòstols [2, 36-41], en què se'ns ha fet posar l'accent en "convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús" (verset 38). I és que davant el missatge apostòlic només hi cap una opció per part dels jueus i pels pagans que siguin d'un cor recte, com és la de deixar la senda escarriada per mitjà de la conversió, la fe i el baptisme, que confereix el perdó dels pecats i el do de l'Esperit.
El salm responsorial escollit era el 32 [4-5. 18-19. 20 i 22 (R.: 5b)], que ens ha fet cantar que "la terra és plena de l'amor del Senyor", perquè el Senyor vetlla pels seus fidels. I és que sabem de cert que les nostres joies i les nostres penes no li són indiferents, que el seu amor no ens deixa mai i que fins dels pitjors mals ens ajudarà a sortir-ne bé, segons aquell mateix designi amb què la seva paraula va crear l'univers.
I l'evangeli era també de sant Joan [20, 11-18], on ens ha fet notar que "Maria Magdalena anuncià que havia vist el Senyor i que li havia dit això" (verset 18). I és que Jesús s'apareix primer a Maria Magdalena que havia anat a plorar prop del sepulcre. I, després d'uns moments de dubtes, ella reconeix al Mestre i rep d'aquest l'encàrrec d'anunciar als deixebles que ell –Jesús- havia de pujar al Pare. Amén.
