DIUMENGE IV DE PASQUA (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Ac 13,14.43-52; Sl 99,2.3.5; Ap 7,9.14-17; Jn 10,27-30

Reflexió: El Ressuscitat, el Bon Pastor

La Resurrecció és la garantia de la predicació de Jesús sobre el Regne de Déu, que ve al món. Garantia que Jesús no ha estat un fals testimoni de Déu; que no havia fet promeses falses, ni es presentava amb una autoritat il·legítima. No ha interpretat falsament les Escriptures. El Déu que l'havia acompanyat durant la seva vida pública amb signes i prodigis a favor dels altres, l'acompanya amb un signe màxim a favor de la seva persona, ressuscitat. La Resurrecció obre un futur innovador, divinament previst per Déu i portat a terme per l'acció de l'Esperit Sant. En aquest futur es contempla la novetat de la vida cristiana, la vida de l'Església i la seva missió a tots els pobles, la promesa del perdó, la transformació de la vida pel baptisme, la comunió dels creients...

La resurrecció és un poder que va afectar Jesús, i afecta els qui s'obren a ell. L'existència mortal de Jesús és transformada per a integrar-se en el viure mateix de Déu. No torna ja a la forma biològica anterior, sinó que arriba a una participació en la vida mateixa de Déu, que li dóna ja indestructibilitat i santedat per sempre.

«La resurrecció no significa el començament d'un nou període de la vida de Jesús, alguna cosa nova, que empeny el temps endavant, sinó allò definitiu i permanent de l'única vida singular de Jesús, que a través d'una mort lliure i obedient, aconsegueix el caràcter definitiu i permanent de la seva vida. Significa la salvació definitiva de la existència humana concreta, que ni es perllonga en el buit ni mor». (Karl Rahner)

I a partir d'aquesta experiència de la resurrecció, Crist continua el seu "servei" de Bon Pastor, que ja havia iniciat amb la seva vida pública, passant entre els homes fent el bé, guarint... Ara aquesta obra del Crist, Bon Pastor, serà més profunda en el cor dels homes, una obra més íntima, d'una relació personal més profunda per mitjà del seu Esperit, vessat sobre tota carn. «No em falta res» dirà el salm 23(22) referint-se al Bon Pastor, mostrant una sensació de plenitud. Davant l'experiència diària on tot queda incomplet, curt, on hi ha insatisfacció, l'experiència de la resurrecció de Crist, ens obre a una experiència de plenitud. Ara podem considerar també, a la llum del Ressuscitat, els nombrosos símbols d'aquest salm: descansar en prats deliciosos, repòs vora l'aigua, camins segurs, la vara de pastor, la taula, la copa, la casa del Senyor... i fer una nova lectura en clau de resurrecció.

Paraula

«Tota la ciutat es reuní per escoltar la Paraula del Senyor». Els qui estaven cridats a escoltar-la rebutgen, els qui no la esperen tenen l'oportunitat de sentir-la i s'entusiasmen. L'home en la seva permanent frivolitat li costa apostar o fer l'opció per aquella sendera que li pot proporcionar el sentit autèntic de la seva vida. És possible també que els testimonis d'aquesta Paraula no estiguem a l'altura que hauríem de ser.

«Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe». Tots estem destinats a la vida eterna. Tots som creació del Déu bo que ens crida al seu Regne, però hem de tenir present la resposta a Déu que cal donar des de la nostra llibertat. Llavors, jo estic destinat a aquesta vida eterna, sí, però en la meva llibertat puc fer una altra opció. És terrible i inescrutable el misteri de la vida humana.

«Una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar de tota nacionalitat, races…». La crida de Déu és una crida universal. Però la Paraula sembla indicar-nos que el camí passa en aquest món per viure també la tribulació, la tensió o la lluita... que suposa fer l'opció per l'Anyell. «Si a mi em van perseguir també us perseguiran a vosaltres», els diu Jesús als deixebles. Evidentment la resurrecció té un preu alt: la creu.

«Les meves ovelles em reconeixen, i jo les reconec,... jo els dono la vida eterna». Jesús ens dirigeix la seva Paraula, perquè el seguim, perquè arribem a ser on és Ell. Jesús ens dóna per la seva banda la garantia de la seva ajuda, la seva proximitat, la seva força... però tot això no suposa estalviar treballs, dificultats, dolor... en el camí.

Saviesa sobre la Paraula

«"Jo sóc el bon Pastor, i conec les meves ovelles", és a dir, les estimo, "i les meves ovelles em coneixen a mi". Parla, doncs com si volgués donar a entendre: els qui m'estimen vénen amb mi, em segueixen. Ja que el qui no estima de veritat és que encara no l'ha conegut. Mireu si sou, en veritat, les seves ovelles, si el coneixeu, si heu arribat a la llum de la seva veritat. Si el coneixeu no únicament per la fe, sinó també per l'amor, no únicament per la credulitat, sinó també per les obres. Perquè el mateix Joan Evangelista, que ens diu el que acabem de sentir, afegeix també: "Qui diu: jo el conec, i no guarda els seus manaments, és un mentider". Les seves ovelles troben pastures, perquè qualsevol que segueixi el Senyor amb cor senzill es nodrirà amb un aliment d'eterna verdor. Quines són, en efecte, les pastures d'aquestes ovelles, sinó els goigs eterns d'un paradís immarcescible? Les pastures dels elegits són la visió del rostre de Déu, els quals amb la plena contemplació de la ment, se sadollen eternament». (Sant Gregori el Gran, Homolies sobre els Evangelis)

«Aquestes frases em penetren amablement: veuré el Pastor (Sl 23). Veuré la vall de l'ombra de la mort; veuré la taula preparada per al banquet. És com l'evangeli en petit. Quantes vegades, en hores d'angoixa, m'he recolzat en el bastó confortant que evita el perill. Cada dia recitaré aquest petit poema poètic del qual no s'esgoten mai les riqueses». (Julien Green)