Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Les nostres reunions dominicals són sempre una "trobada" amb el Jesús viu, per que Ell n'és el "convocador" ja que cada diumenge és una nova aparició del Ressuscitat. Aquest tercer diumenge ens ho acaba de recordar en narrar-nos la tercera aparició de Jesús als seus apòstols. I així aquesta és la nostra FE i això és el que celebrem ara i aquí: I ho afirmem i celebrem molt especialment durant aquests joiosos diumenges de Pasqua. Ens ho acaba d'expressar l'evangeli que acabem d'escoltar, en recordar-nos una "trobada" plena d'humanitat entre el Jesús ressuscitat i els seus deixebles: i és que Jesús es féu present entre els desconfiats apòstols, per encoratjar-los i animar-los, com també ho fa —a través dels signes del PA i del VI compartits— i es fa ben present entre nosaltres, i així ens encoratja davant les dificultats de la vida i ens alimenta per fer camí en aquest nostre pelegrinar vers Déu-Pare. I també ho fa per a demanar-nos, com demanà a Pere, una resposta d'amor. I amb una doble acció: la dels homes i el do de l'Esperit Sant és com es construeix la nostra Església.
Devia ser bonic i joiós aquell matí... quan tanmateix els apòstols havien bregat inútilment tota la nit; però, quan van tirar de nou la xarxa en nom d'aquell desconegut, la varen omplir; pel què, sant Joan va endevinar tot seguit que el desconegut era Jesús. I Simó Pere ja es van llençar a l'aigua cap a Ell. I els altres hi anaren amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peix bellugadís i brillant. Mentrestant Jesús ja havia preparat un foc i s'havia posat a fer de cuiner. I els va convidar a esmorzar i Ell mateix els servia el pa i el peix. I no li gosaven preguntar qui era perquè ja tots coneixien prou bé que era Jesús. Era el Jesús ressuscitat i gloriós, enaltit per Déu-Pare com a Capdavanter i Salvador dels homes. I havent esmorzat, vingueren les tres preguntes a Simó Pere, que havia de ser el primer d'entre els apòstols: Com tres vegades l'havia negat en la passió, tres vegades li pregunta: si l'estima. I en respondre-li que sí, que l'estima, li diu: "Pastura els meus anyells... pastura les meves ovelles". Li fa confiança, doncs: i li perdona les tres negacions i li confia el seu ramat. I això ens dóna també confiança a nosaltres, ja que quan tantes vegades com haguem pecat, sabem i tenim la seguretat que, en demanar-li perdó, l'obtindrem.
I Pere, amb tota humilitat, presidirà després l'Església naixent, i conduirà amb dolcesa els fidels a l'amor de Jesús. Pel què també nosaltres hem de donar bon exemple i conduir els germans cap a Jesús. I va acabar Jesús dient a sant Pere: "Vine amb mi, segueix-me". Anar amb Jesús, seguir a Jesús, vol dir prendre'l i tenir-lo com a Senyor de les nostres vides, del nostre pensament, i del nostre cor. Tenir en tot els seus criteris i els seus sentiments, i així, amb una vida cristiana ben sentida i viscuda, atraurem les gràcies de Déu sobre nosaltres i els nostres germans.
La narració escoltada de l'evangeli ens ha parlat sobretot de l'acció de Jesús donant als deixebles el menjar que Ell mateix els ha preparat, mentre ells s'esforçaven en la pesca extraordinària. És una imatge magnífica del què és, ja des d'ara, l'Eucaristia: és el banquet del Regne, preparat i donat pel Ressuscitat, enmig de les dificultats i esforços, les penes, alegries i els neguits de cada dia de la vida present. I també és l'aliment d'eternitat, la imatge del banquet escatològic, amb la iniciativa del Senyor a favor nostre com a llavor de la vida eterna a la qual Déu-Pare a tots ens hi invita d'anar-hi i ens hi espera. Amén.
