Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
El misteri pasqual consisteix en el trànsit de la mort a la vida, del món al Pare. Si bé posseeix dues fases, una d'ombres i una altra de llum, en Crist és intrínsecament u. D'aquí que exalcéssim ja en el divendres sant la "santa resurrecció" del Senyor, i que tots els dies del temps pasqual recordem que "Crist, la nostra Pasqua, ha estat immolat" (prefaci). En aquest divendres, de manera especial, tant en el cant d'entrada (A 1), com en el cant de comunió (A 2), rememorem la creu de Jesús i la redempció en la seva sang. I fins la mateixa col·lecta al·ludeix a Crist crucificat a fi que puguem aconseguir "la gràcia de la seva resurrecció" (col·lecta).
La primera lectura era del Fets dels Apòstols [5, 34-42], que ens ha fet fixar en el verset en què "els apòstols es retiraren, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús" (verset 41). I és que una notable intervenció de Gamaliel –mestre que seria del futur sant Pau- inclinà els sanedrites a donar la llibertat als apòstols, tot i que va ser després d'ésser assotats i amenaçats un cop més. Però en sortiren joiosos per haver sofert la pallissa a causa del Nom de Jesús.
El salm responsorial escollit ha estat el 26 [1. 4. 13-1º4 (R.: cf. 4ab)], que ens ha fet "demanar una sola cosa: de poder viure a la casa del Senyor". I és que som complicats, ja que voldríem moltes coses, i sovint contradictòries, alhora. Fugim d'un mal per caure en un altre. I és que hem de procurar d'unificar la nostra vida en funció d'allò que és més important, pel què aquest salm ens hi pot ajudar.
L'evangeli era de sant Joan [6, 1-15], que ens ha explicat que "Jesús repartí els pans a tota la gent, i en repartí tant com en volien" (verset 11). I és que la multiplicació dels pans renova el prodigi del manà en el desert, pel que Jesús es mostra en el cas present com un nou Moisès, encara que també recorda l'Última Cena i les menjades del Ressuscitat amb els seus. Amén. Al·leluia.
