DIUMENGE II DE PASQUA (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Ac 5,12-16; Sl 117,2-4.22-27; Ap 1,9-13.17-19; Jn 20,19-31

Reflexió: Pasqua (2)

La Pasqua del Senyor és la font dels Misteris. La Nit de la Vigília Pasqual, mare de tot el Misteri cristià. Com ens ensenyen els Sants Pares, del costat de Crist a la creu van brollar els sagraments mitjançant els quals se'ns comunica la vida del Crist Ressuscitat. Participem per ells en la seva vida. Crist mor per a comunicar-nos plenament la seva vida. Trenca els límits de la nostra naturalesa humana, per a ser glorificat i donar-nos el seu Esperit, que lliura al Pare en l'últim alè de la creu, per a vessar-lo en nosaltres i posar-nos també en un camí de glorificació.

Ara tot ha estat consumat. S'ha dut a terme el sacrifici que consuma la seva vida en l'amor extrem, que dóna la vida, per a comunicar-nos-la a nosaltres. El que s'anticipa el dia d'abans en l'Eucaristia del Darrer Sopar, memorial de la seva Passió, es compleix en la creu, i es renova incessantment en el misteri de l'Eucaristia fins que Ell torni en la seva glòria.

La vida que brolla de la mort és l'essència més íntima de tots els Misteris. És també el contingut essencial del Misteri Pasqual.

El Baptisme amb la Confirmació realitza en cada cristià el pas d'aquest món a la vida de Déu; i l'Eucaristia ofereix a l'Església l'oportunitat d'experimentar de nou la Mort del Senyor juntament amb Ell i entrar així en la vida eterna de Crist en Déu.

Quan està transmetent la vida, en el centre de la vida de l'Església hi ha aquella Acció del Senyor i Espòs que va fer que en la creació brollés novament la vida: la seva Mort de creu, que va vèncer la mort de la naturalesa, i la seva Resurrecció per la qual va introduir la creació sencera en la vida divina. Per això, la Pasqua és la festa principal de l'Església, com la Mare dels vivents.

Pasqua és el començament de la santedat. La Pasqua ens torna a la santedat, a la participació de la santedat de Déu. La Pasqua, Mort i Resurrecció del Senyor, és la font única de tota santedat. Perquè la santedat és fruit de la creu. La conseqüència final de l'amor que arriba fins a l'extrem de la seva donació. Gràcies a la Creu la naturalesa humana va quedar submergida en la plenitud de la santedat de Déu. La santedat del Senyor ressuscitat és la santedat de la seva Església. Per això no hi pot haver ja en ella res que no sigui sant. L'Església viu permanentment en la Pasqua, per això ha de ser necessàriament una Comunió de sants. Però això no vol dir que sigui perfecta en els seus membres. Estan, han d'estar en el desig ardent d'anar fent aquest camí de santedat.

Paraula

«Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble». El primer gran signe va ser la imatge de ser una comunió en l'amor després de la Pentecosta. Una comunitat que donava una imatge correcta del Crucificat-Ressuscitat.

«Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó». La imatge d'una comunitat que anava creixent gràcies a un correcte enfocament de la seva vida: pregària en comú prèvia, compartir, solidaritat...

«Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats». I així ho va fer, escrivint-ho no pas tot, com diu Joan en el seu evangeli, sinó tot allò que és necessari i suficient per a suscitar la nostra fe.

«No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer, jo sóc el qui viu. Jo que era mort ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort». El qui viu, i té el domini de les fonts de la vida, i tot tendeix a aquest punt nuclear que és el Crist Ressuscitat, amo i senyor de les fonts de la vida.

«Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat, així us envio jo». Pau! Aquesta és la salutació del Ressuscitat. Necessitem pacificar el nostre cor, per a seguir servint avui aquest missatge de pau.

«Rebeu l'Esperit Sant; a tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats; a qui no els perdonareu, quedaran sense perdó». L'Esperit, és l'Esperit d'amor de Jesús Ressuscitat. Ens ensenya, i ens il·lumina per a perdonar com fa Jesús en la creu amb els qui el crucifiquen. No tots, lamentablement, ho fan així.

Saviesa sobre la Paraula

«Fixeu-vos bé, benvolguts germans: el misteri de la Pasqua és nou i antic, etern i passatger, corruptible i incorruptible, mortal i immortal. Antic segons la Llei, però nou segons la Paraula. Passatger en la seva figura, però etern en la gràcia. Corruptible pel sacrifici de l'anyell, però incorruptible per la vida del Senyor. Mortal per la seva sepultura en la terra, però immortal per la seva resurrecció d'entre els morts. La Llei és antiga, però la Paraula és nova. La figura és passatgera, però la gràcia eterna. Corruptible l'anyell, però incorruptible el Senyor, qui, immolat com anyell, va ressuscitar com a Déu». (Melitó de Sardes, Homolia sobre la Pasqua)

«El Primogènit és, a més, justícia, santificació, amor, redempció, i altres coses semblants. Si la nostra vida estigués segellada amb aquestes característiques, donaríem tals senyals de la noblesa del nostre naixement, que els qui les veurien en la nostra vida donarien testimoni de la nostra germanor en Crist. Ell mateix és qui ens ha obert la porta de la resurrecció, i per aquesta raó s'ha convertit en primícies dels qui dormen; tots nosaltres ressuscitarem en un obrir i tancar d'ulls amb la trompeta final (1Co 15,52). Això és el que Ell ha fet patent per les coses que va obrar en si mateix i en uns altres que havien estat vençuts per la mort». (Sant Gregori de Nissa, Sobre la vocació cristiana)

«Importa conèixer per a qui es mor i per a qui es viu, ja que hi ha una mort que fa viure i una vida que fa morir». (St. Lleó Gran, Sermons)