DIUMENGE III DE PASQUA (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Ac 5,27-32.40-41; Sl 29,,2-6.11-13; Ap 5,11-14; Jn 21,1-19

Reflexió: Pasqua (3)

La Pasqua no és simplement una festa entre d'altres: és la "festa de les festes", "solemnitat de les solemnitats", com l'Eucaristia és el Sagrament dels sagraments (el gran sagrament). Sant Atanasi l'anomena "el gran diumenge" (Epist fest. 329), així com la Setmana Santa és anomenada a Orient "la gran setmana". El misteri de la Resurrecció en la qual Crist ha aixafat a la mort penetra en el nostre temps vell amb la seva poderosa energia, fins que tot li estigui sotmès.

En el Concili de Nicea (any 325) totes les Esglésies es van posar d'acord perquè la pasqua cristiana fos celebrada el diumenge que segueix al pleniluni (14 del mes de Nisan) després de l'equinocci de la primavera. La reforma del calendari a Occident (anomenat "gregorià" pel nom del papa Gregori XIII, l'any 1582) va introduir un desfasament de diversos dies amb el calendari oriental. Les Esglésies occidentals i orientals busquen avui un acord per a arribar de nou a celebrar en una data comuna el dia de la Resurrecció del Senyor.

L'any litúrgic és el desenvolupament dels diversos aspectes de l'únic misteri pasqual. Això es refereix molt particularment al cicle de les festes entorn del Misteri de l'Encarnació (Anunciació, Nadal, Epifania) que commemoren el començament de la nostra salvació, i ens comuniquen les primícies del misteri de Pasqua. (Catecisme de l'Església Catòlica, n. 1169)

En la Vigília Pasqual, que és ja el Diumenge de Resurrecció, neix el dia nou que l'Església perllonga en renovada alegria per una setmana; i després ve el "temps pasqual", que els antics anomenaven "les set setmanes de la santa Pentecosta" (Sant Basili), "l'ampli i joiós espai" (Tertul·lià)

Paraula

«Cal obeir Déu abans que els homes». Una actitud que els apòstols tenen molt clara quan han estat il·luminats per la llum de l'Esperit de Jesús. Una llum que es projecta sobre la persona, la vida, la mort i resurrecció de Crist. Aquesta llum farà dels deixebles de Jesús creients d'"una sola peça". I ja no podran dir sinó l'experiència que estan vivint i que els té agafada tota la seva existència.

«Nosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit Sant, que Déu dóna a tots els qui l'obeeixen». Demostra això que la seva vida està moguda per una saviesa nova, que promou en tots ells una vida de profunda comunió, on experimenten la força de l'Esperit i l'impuls per ser testimonis del que estan vivint, amb fermesa i sense cap por.

«L'Anyell que ha estar degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força honor, glòria i lloança». Per a nosaltres, els creients, és Ell qui ha d'atreure les nostres lloances, la nostra adoració. I Ell alimentarà la nostra vida, li donarà consistència, força, sentit...

«Amén». Els quatre vivents responen amb aquesta paraula en la seva adoració, en la seva prostració davant l'Anyell, contemplant el seu misteri. És la resposta que cal que doni la nostra vida. Un "AMÉN" a Crist, un amén al seu misteri, un amén que m'ha de dur a viure la vida del Ressuscitat.

«Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar…». Cal que vagi configurant-se una nova mirada, una mirada del cor, en els amics de Jesús per a reconèixer-lo. Per a tornar-lo a conèixer. En l'horitzó del passat roman l'experiència històrica que han viscut amb Ell, i això roman com a punt de referència necessari, clau en el despertar de la fe en el Ressuscitat. Però ara la Resurrecció projecta la humanitat cap al futur, i serà necessària aquesta "nova visió".

Saviesa sobre la Paraula

«Jo prenc de les entranyes del Senyor el que em manca, ja que les seves entranyes desborden misericòrdia. Van foradar les seves mans i peus i van travessar el seu costat amb una llança i a través d'aquestes esquerdes puc xuclar mel silvestre i oli de la pedra dura, és a dir puc gustar i veure que n'és, de bo, el Senyor». (Sant Bernat)

«Oh Jesús, trenca els núvols amb el teu llampec! Mostra't a nosaltres com el Fort, el Centellejant, el Ressuscitat! Sigues per a nosaltres el Pantocràtor que ocupava en les velles basíliques la plena solitud de les voltes! Ens fa falta ni més ni menys que aquesta parusia per a eliminar i dominar en els nostres cors la glòria del món que s'eleva. Perquè amb tu vencem el món, apareix-te-nos embolcallat en la Glòria del món» (Teilhard de Chardin)

«Busqueu sempre el seu rostre. Quin és el rostre del Senyor? La seva presència, així com el rostre del vent i del foc és la seva presència». (Sant Agustí)

«Respecteu, doncs, respecteu aquesta taula en la qual combreguem tots; respecteu Crist immolat per nosaltres; respecteu el sacrifici que s'ofereix... Després d'haver participat de tal taula i haver combregat el mateix aliment empunyarem les armes uns contra altres? Això és el que ens fa febles...». (Sant Joan Crisòstom)