DIUMENGE DE PASQUA: LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Ac 10,14.37-43; Sl 117; Col 3,1-4; Jn 20,1-9

Reflexió: Pasqua

És la Pasqua del Senyor. El pas a la vida, a la glorificació on ens precedeix el Crist, l'Espòs. I l'Espòs convida a Noces la seva Església, i li dóna com a penyora el seu Esperit i l'esperança de la seva futura glorificació. L'Església ressuscita amb el Senyor; està asseguda a la destra de Déu. La seva vida no pertany a aquest món, sinó que està amagada amb Crist en Déu. Per això dirà sant Pau: «Busqueu les coses de dalt, no les de la terra. I quan aparegui Crist, apareixereu també vosaltres, juntament amb Ell, en glòria».

Les Noces del Crist amb la humanitat es van realitzar en l'Encarnació; però en sentit ple i propi se celebren per Pasqua, quan el Ressuscitat, el Glorificat i Enaltit és ungit amb la plenitud de l'Esperit.

La nostra resurrecció, la dels fidels creients, està continguda ja en la Resurrecció de Crist, i l'Esposa, l'Església, ha rebut del Senyor, l'Esperit com a penyora mentre dura la peregrinació per aquesta terra.
Aquestes Noces se segueixen celebrant sense parar, cultualment, en el misteri del Baptisme, on l'Església, regenerada en les aigües, es fa un sol cos amb Crist.

A aquestes Noces pertanyen tots els cridats del judaisme i del paganisme, tots els homes, cridats per Déu a la salvació. Se celebren tots els dies, i duraran fins a l'eternitat.

S'ha iniciat, doncs, el camí de la reconciliació amb Déu. El camí ha estat obert. La iniciativa ha partit de Déu, però Déu ha donat aquests primers passos immers en la nostra naturalesa humana, per a incorporar-nos a aquesta mateixa tasca d'unitat i reconciliació.

El cristià que viu Crist Ressuscitat, que té arrelada aquesta fe en el seu cor, en la seva vida, està cridat a ser un signe clar davant el món, ja que està habitat i animat pel mateix Esperit de Jesucrist, que el va dur a passar de la mort a la vida, i realitzant d'una vegada per sempre, amb la Nova Aliança, la reconciliació definitiva amb Déu.

Serem un signe:

—amb la nostra alegria i la nostra il·lusió pel treball. El treball bé fet. Sobretot, un treball permanent de reconciliació
—amb el nostre lliurament sense límits al servei i a la caritat
—amb la nostra llibertat interior
—amb la nostra fe que ens impulsa a celebrar

Però el punt clau és la CARITAT: «Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem als germans». (1Jn 3,14)

Paraula

«Pere va dir: Ja sabeu que ha passat al país dels jueus, començant per la Galilea. Jesús de Natzaret, ungit per Déu amb la força de l'Esperit Sant, com passà per tot arreu fent el bé i donant la salut... perquè Déu estava amb Ell?». Aquest és el "full de ruta" de Jesús, la sendera bella de Jesús entre els homes; la manifestació de la bondat i la bellesa divines. És també la nostra sendera entre els homes.

«Nosaltres, som testimonis de tot el que va fer... El que hem vist i escoltat... Els qui hem menjat i begut amb Ell...». Som testimonis del Ressuscitat? M'ho pregunto a mi mateix?

«S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat». El sepulcre continua buit, però, sabem on han posat el Senyor? O millor: on l'he posat?

«Fins aquell moment no havien entès les Escriptures: que Ell havia de ressuscitar d'entre els morts». També aquesta Paraula pot despertar en nosaltres una pregunta: jo he comprès l'Escriptura? És un do de Déu, però, evidentment, requereix per la meva banda demanar aquest do, i obrar d'acord amb la possessió d'aquest do.

Saviesa sobre la Paraula

«Nosaltres, però, tal com tenim per tradició, el Diumenge de Resurrecció, ens abstenim no només d'agenollar-nos, sinó que també evitem tot gest i exercici d'angoixa o temor, i fins diferim els nostres negocis, a fi de no donar lloc al diable. El mateix fem també durant la Pentecosta, que es distingeix per la mateixa solemnitat d'alegria». (Tertulià)

«Aquests dies llegim el relat de la resurrecció del Senyor segons els quatre evangelistes. I és necessari llegir-los tots, perquè cada evangeli per separat no ho diu tot, sinó que el que un omet ho diu l'altre. I de tal manera es completen uns als altres, que tots són necessaris». (Sant Agustí)

«El misteri de Pasqua no se celebra només per Pasqua, sinó tots els dies de l'any, perquè la Missa és el Misteri Pasqual. El temps de Passió, la Setmana Santa, la Pasqua i els "cinquanta dies sants" del temps de la Pasqua, que culminen en la celebració de la Pentecosta, es combinen tots per desplegar davant nostre el misteri de Pasqua en el seu moment amb tot detall. Però la plenitud del Divendres Sant, Pasqua i Pentecosta també es condensa en l'àmbit de la Missa de cada dia. Ja que cada vegada que participem en els Misteris sagrats (el Pas del Senyor, la Pasqua) morim amb Crist, ressuscitem amb Ell i rebem d'Ell l'Esperit de la Promesa que ens transforma i ens uneix al Pare en i per mitjà de l'Esperit Sant». (Tomàs Merton)