Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 1,12-14; Sl 86; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47
Com els Apòstols, molts han fet del seu cant, la seva poesia, el seu silenci… pregària viva al costat de Santa Maria:
«Rosa d'Abril, Morena de la Serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel…».
Il·lumineu la catalana terra, i totes les terres que us miren amb devoció i esperit filial. I, com escriví Torras i Bages, «tu, devot de la Mare de Déu de Montserrat, considera que la maternitat de la Verge Maria s'estén a tots els pobles de la terra, perquè de tots els homes la constituí Mare son Santíssim Fill quan estava clavat a la creu».
I tots els pobles busquen la llum d'aquesta «mare amable» per al camí de la vida, com suggereixen les paraules de Joan Pau II: «Ressonen amb plena actualitat en la litúrgia les paraules del Profeta: "I vindran tots els pobles, dient: Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, a la casa del Déu de Jacob i ell ens ensenyarà els seus camins i anirem per les seves sendes, perquè de Sió en surt l'ensenyament i de Jerusalem la paraula del Senyor"».
Reeditem la lectura dels Fets. Envoltant Santa Maria, estretament units en la pregària, recordant fets, gestos, paraules del Fill, de l'Amic, del Mestre... Perquè continuï engendrant-se en l'Església la imatge de l'Home nou, i arrelant-hi la imatge del Ressuscitat, principi d'una humanitat nova. Un nou naixement de Maria, mare de l'Església, com suggereix el poeta Carles Riba:
«De nou m'infantes,
Entranya pura, i sento
que sóc més noble,
fill amb el Fill, i flama
amb els vivents que vetllen».
I amb la força de l'Esperit es posaran en camí, com Maria es posa en camí cap a la casa d'Elisabet, com escriu sant Ambròs: «Alegre en el desig, per complir un piadós i religiós deure, i impulsada pel goig, va cap a la muntanya. Des d'ara, plena de Déu, per ventura no podia elevar-se precipitadament cap a les altures? Els càlculs lents són aliens a la gràcia de l'Esperit Sant».
«És providencial —va dir Joan Pau II— que la celebració litúrgica de la festa giri entorn del misteri joiós de la Visitació, que constitueix la primera iniciativa de la Verge Mare. Montserrat conté, per tant, lliçons valuosíssimes per al nostre caminar de pelegrins».
Caminar amb la força pacificadora de la Paraula amb alegria cap als germans, per compartir alegries, penes, dolors...
Maria ens recorda que som pelegrins que portem l'amor a dintre, perquè Ell ens ha estimat el primer i ha vessat el seu Esperit en els nostres cors. I ens impulsa mitjançant aquest amor a anar cap a la muntanya, aquesta muntanya cridada a ser la gran sardana de germanor de tots els pobles i el lloc del gran banquet messiànic.
I a la muntanya ens aixequem per mirar Santa Maria i deixar-nos mirar per ella. La delicadesa de Maria, la seva humilitat; la superior ve a la inferior, per ajudar a la inferior.
«Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, a lloança de la seva glòria».
«La nostra peregrinació ens duu a la plenitud de la filiació divina. La nostra vocació és ser fills en el Fill: "Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que en Crist ens va beneir amb tota benedicció espiritual en els cels: ja que en ell ens va elegir abans de la creació del món perquè fóssim sants i immaculats davant d'Ell, i ens predestinà per amor a l'adopció de fills seus per Jesucrist, conforme al beneplàcit de la seva voluntat, per a lloança de la glòria de la seva gràcia"». És així com Joan Pau II ens invita a tenir desvetllada la consciència de la nostra meta.
Pensem, sí, en el final del camí, ja que això revifa l'esperança, però tinguem cura també de l'estil del nostre camí, un camí que no fem sols sinó amb altres germans, amb els quals hem d'anar preparant aquell banquet del Regne, on estem cridats a asseure'ns i viure una gran festa, com si es tractés de ballar una gran sardana, la dansa de germanor.
I si estem cridats per amor, i destinats a ser consagrats per l'amor, necessitem anar vivint l'amor en el camí, ja que el Regne està entre nosaltres, la vida eterna ja ha començat. Maria és una bona ajuda per a viure amb sensibilitat, amb tendresa. I amb aquesta sensibilitat, amb aquesta tendresa anirem despertant l'amor, que ja està en nosaltres. En el camí anem encarnant el projecte de Déu que ens ha predestinat a estar consagrats per l'amor. Un projecte que Maria ens ofereix plenament realitzat.
