Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 4,1-12; Sl 117; Jn 21,1-14
Estimats germans:
M'impressiona molt Jesús quan, ja ressuscitat, el veig tan senzill i proper. És l'amic que es fa present. La creu l'ha fet encara més humà, molt humà. S'apareix als deixebles amb naturalitat, inesperadament. Ell sap que la seva passió i mort va ser una experiència molt dura per als seus amics. Han quedat marcats per un «fracàs», i als ulls de tothom ells també han fracassat. Tampoc degué ser fàcil assimilar el fet de la resurrecció. Van viure, sens dubte, un procés que va necessitar temps i maduració, amb moments de desànim i de dubte. Sembla que alguns d'ells van marxar de Jerusalem i van tornar als seus pobles i al treball que havien fet sempre. «Tot s'ha acabat. Cal començar de nou». Decepció i desànim en la nit fosca de la fe. Ni els mateixos apòstols se'n van deslliurar.
Jesús va a trobar altra vegada els seus deixebles. I ho fa en un moment qualsevol de la seva vida ordinària, marcat, però, per la contrarietat: «aquella nit no pescaren res». La presència de Jesús al llac vol dir que no ens deixa mai sols. Però no sempre és fàcil reconèixer-lo. Sols la fe, que comporta confiança i amor, ens fa cridar, com Joan: «És el Senyor». La mirada profunda de qui ha contemplat Crist penjat a la creu, el pot reconèixer desprès enmig de la foscor. La saviesa de la creu, germans.
La Pasqua dóna una nova llum, una mirada nova. Crist hi és present i ens il·lumina el camí. La professió de fe de Joan obre els ulls de Pere que, no podent esperar més, es llança a l'aigua per estar el més aviat possible amb Jesús. Pere canvia perquè ha vist Jesús el Salvador, i ara podrà afrontar les circumstàncies amb valentia.
Jesús no retreu als seus apòstols que l'hagin abandonat, negat i traït. Simplement els invita a menjar i continua oferint-los la seva amistat. Què podem fer nosaltres dins la barca de Pere, l'Església, enmig del món? Després d'una llarga nit, quan tornen a terra amb les mans buides, el Senyor, des de la platja, els convida, ens convida, a intentar-ho una altra vegada. El resultat supera totes les previsions. Sense Crist no podem fer res (cf. Jn 15,5). L'abundància assenyala la presència de Crist en la nostra vida. Jesús ens ve a buscar perquè som importants per a Ell. «És el Senyor». Enmig de les tempestes, que fan balancejar la nostra barca, ens retorna la calma i ens convida al seu banquet. Alimentats i conformats així per aquesta trobada, podem seguir el camí esperançador de Pasqua.
