Aniversari de l'elecció abacial del P. Josep Alegre, abat de Poblet
Homilia predicada pel P. Abat Josep Alegre
Ac 7,51-8,1; Jn 6,30-35
Esteve ha exposat la història del seu poble davant els grans sacerdots, fent al·lusió a l'oposició d'Israel al Senyor, a la caiguda en la idolatria, i al tancament a la vocació de Déu que els ha elegit. I ara acaba amb una forta reprensió als caps de Jerusalem: «durs de cor, que resistiu l'Esperit Sant».
Aquí tenim dues expressions que cal tenir molt en compte: durs de cor i oposats a l'Esperit sant.
Durs de cor. Jo em pregunto si sóc dur de cor. Em deixo interpel·lar per aquesta paraula, perquè cada dia escolto una seria advertència de l'Església: «Si avui sentiu la seva veu, no enduriu el vostres cors».
És tan important escoltar la Paraula, guardar-la en el cor i portar-la a la vida, i és tan fàcil que no ho faci així, que ho oblidi, que no estigui atent a la Paraula, aquesta Paraula que cada dia una i altra vegada em desvetlla l'atenció.
I jo, avui, com a Abat i també sovint com a monjo em faig la pregunta: Sóc dur de cor?
D'altra banda, cada dia celebrem l'Eucaristia. Cada dia celebrem la gran sensibilitat de Déu per tots i cadascun de nosaltres. La seva sensibilitat i el seu amor que es dóna fins a l'extrem. Per tant, en la celebració d'aquest misteri cal que aprengui de la sensibilitat de Déu i tingui cura dels meus germans amb aquesta mateixa sensibilitat.
Però, a més, en cada Eucaristia, que és el moment en què s'edifica l'Església, tenim dues epíclesis, dues invocacions a l'Esperit Sant, perquè vingui i faci la transformació del pa i del vi en el cos i en la sang del Senyor, un pa que serà el qui ens donarà vida. Tots prenem un mateix pa, per ser desprès un mateix cos, una comunió en l'amor, que cal que treballem dia rere dia, tots el dies de la nostra vida.
I qui porta a terme aquest treball de comunió en l'amor i qui porta a terme aquesta unió en els creients, en tots nosaltres, és el mateix Esperit.
Però jo em pregunto si resisteixo a l'Esperit Sant. És clar que no agafo pedres per llançar-les contra ningú, ni em domina la ràbia, ni estrenyo les dents, però em pregunto si resisteixo a l'Esperit, perquè puc fer inútil l'obra de l'Esperit en mi, que respecta la meva llibertat per a ser servidor de l'amor.
Si no som servidors de l'amor podem resistir a l'Esperit, a l'amor. Es terrible i fascinant el misteri d'amor que celebrem cada dia en l'Eucaristia: un amor que s'entrega, i un Esperit que se'ns vol donar perquè també nosaltres visquem un amor que s'entrega, que es dóna tot donant sentit a la nostra vida. Però, podem fer de la celebració d'aquest misteri un acte d'allò més vulgar.
Reflexionem cada dia, i sobretot abans de la celebració de l'Eucaristia, com vivim, com vivim en comunitat, com portem la nostra relació amb els germans, i tinguem la determinació ferma d'acollir l'Esperit d'amor i deixar que il·lumini amb el seu amor tota la nostra existència.
