Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 10,14.37-43; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Col 3,1-4; Jn 20,1-9
«Oh Déu, avui el vostre Unigènit ens ha obert les portes de l'eternitat... feu que els qui celebrem la resurrecció del Senyor ressuscitem amb Crist en la llum de la vida». (Oració col·lecta)
Això hem pregat en l'oració inicial d'aquesta solemnitat...
Les portes de la vida tornen a obrir-se amb el retorn d'una nova primavera, que s'anuncia, que s'expressa amb aquesta bella imatge de Joan Maragall: «Quan una branca ja no pot més de la primavera que té a dintre, entre les fulles abundants brolla una flor com expressió meravellosa. No veieu en la plenitud de les plantes l'admiració d'haver florit? Així nosaltres quan brolla en els nostres llavis la paraula vertadera». (Elogi de la Paraula)
O en la Simfonia n. 2, Resurrecció, de Mahler, que ens suggereix que aquesta vida que reneix es prepara amb el que se sembra prèviament: «És per a tornar a florir que has sembrat. L'amo de les messes camina i recull les garbes, ens recull als morts. El meu cor creu, res de tu no es perd... Allò que s'ha estès ha de ressuscitar. Cessa de tremolar, prepara't a viure».
Però serà sobretot en l'espai interior del gènere humà on Déu posarà, amb la seva imatge, les fonts de la vida, la llavor d'una permanent vida nova. Apareixent, sobretot la dona, la mare, com a col·laboradora del Déu de la vida: «Jo no sé com heu vingut a l'existència en les meves entranyes; no sóc jo qui us ha donat l'esperit i la vida, ni he organitzat tampoc els elements del vostre cos. Sapigueu que és el Creador del món el que modela l'home des de la seva concepció i totes les coses des del seu origen, el qui us retornarà misericordiosament l'esperit i la vida». (2Ma 7,22s)
Així s'expressa aquella mare del llibre dels Macabeus davant el martiri dels seus set fills. Una dona, una mare segura de les fonts de la vida que no s'esgoten: «Vau aparèixer en les meves entranyes... El Creador sap com us ha modelat a cadascú. Ell us retornarà l'esperit i la vida».
La solemnitat de Pasqua ens confirma aquesta paraula. Cessa de tremolar, prepara't a viure, torna l'harmonia a la creació. Ha començat a Galilea una nova melodia, com anuncia Pere: «Ungit per Déu, amb la força de l'Esperit i amb poder, passà per tot arreu fent el bé, i donant la salut els qui estaven sota la dominació del diable... El mataren penjant-lo en un patíbul, però Déu el ressuscità el tercer dia i concedí que s'aparegués a nosaltres. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble... per donar testimoni d'aquesta vida nova».
Aquesta és la gran obra del Déu creador: incorporar tota la humanitat al seu cercle d'amor, la Trinitat. Incorporar-nos al seu Regne la plenitud del qual es manifesta amb la Resurrecció.
No serà estrany que sigui la dona la primera que proclami la Resurrecció. Ella va ser elegida per Déu la col·laboradora més íntima en el servei a la vida. La dona serà també la que trencarà el silenci d'aquella albada que com branca de primavera ja no podia contenir tanta vida nova. Una dona donarà el primer crit:
«Digueu-nos oh Maria,
què heu vist en el camí,
—La tomba que va obrir
el Crist quan ressorgia
i el Crist que revivia
amb glòria sense fi».
Cessa de tremolar Maria. Cesseu de tremolar Pere i Joan, que encara no creieu en la nova vida. Prepareu-vos per a viure. És necessari que els cors de la nova creació, els cors de la Resurrecció facin escoltar la seva melodia fins als confinis de la terra. Aquest és el desig del Ressuscitat: «Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts?».
La Resurrecció. Aquí hi ha el nucli de la nostra fe. Aquí el sentit de la nostra existència cristiana. Aquí contemplem una vida nova que neix del silenci de la mort, com la primavera brolla del silenci de l'hivern.
La Resurrecció, la gran notícia encara desconeguda per a molts. La Resurrecció, la gran notícia amb escassa incidència en la vida de la humanitat, en la vida fins i tot de molts cristians.
Potser necessitem ponderar el valor de la dona. Potser necessitem escoltar la remor de les fonts de la vida prop de la dona. Una dona que encara no té el protagonisme que mereix, en la nostra societat, subjecta encara a un tant per cent de quotes de participació.
El Creador modela la nova vida en el si de dona. Hi ha un espai especial en el si de la dona.
I a partir de la resurrecció un espai diví també en l'interior de cada creient: temple de l'Esperit de Jesús.
Les fonts de la vida i de l'amor resideixen en el cor dels creients. Per a buscar les coses de dalt, que són també les de baix. Buscar les coses de dalt, passant per baix fent el bé. Fent de la nostra existència un generós servei a la vida que és un servei d'unitat i reconciliació.
