Homilia predicada pel P. Alexandre Masoliver
Estimats germanes i germans,
Ens trobem al bell mig de la Pasqua, del temps pasqual, amb la Dominica del "Bon Pastor". I se'ns imposen en les lectures, com també en el Salm responsorial (el salm 100 [99]), dues imatges paral·leles: la del "pastor" i la de l' "anyell": Crist és l'Anyell immaculat, l'Anyell del qual no se'n sent la queixa en ésser portat a l'escorxador, l'Anyell immolat que ens salva, precisament en ésser dut a la mort per nosaltres; que ens salva, i que precisament per això és el nostre pastor, l'únic que pot ser realment anomenat el nostre pastor, el qui dóna la vida per les seves ovelles, pel seu ramat, que coneix una a una les seves ovelles i és conegut d'elles, que ens porta a la Vida, a la font d'aigües vives.
I, evidentment, les imatges emprades a la Missa d'avui, tan unitària i rica de contingut, ens suggereixen la mansuetud, la de l'anyell i les ovelles, animals mansois; la pau (l'idíl·lic ambient pastoral); i l'amor heroic fins a la mort. Perquè, no ens enganyem, res no té a veure la pau i la mansuetud amb la fadesa, amb l'ensopiment: aquest Anyell, per a nosaltres, ha estat tacat en la seva blancor per la pròpia sang, el Pastor ha estat indignament mort per causa nostra, per a salvar-nos!
Però hi ha molt més encara: hi ha una bella connaturalitat, cal que hi sigui, entre nosaltres i el nostre Pastor: Ell, el Crist, ha volgut fer-se de la nostra raça, subjecte al dolor, al sofriment i a la mort. I només si som realment seus, si ens esforcem de ser seus portant una vida a imitació de la seva, si realment escoltem la seva veu, podrem també escoltar la crida a la vida eterna, una crida que no es tanca sols al poble escollit, a Israel, sinó una crida universal, per a nosaltres que ens comptàvem entre els gentils, entre els pagans, per a nosaltres que no ens ho mereixíem. Ell ha estat fet a la nostra llum (segons el Cant del Servent del Senyor), tal com resa el verset d'Isaïes que trobem als Fets dels Apòstols, i durà la salvació fins als darrers confins de la terra. Si nosaltres realment l'escoltem, mostrarem amb la nostra fe viva, amb la nostra fe abrandada per l'amor generós que s'hi dóna, mostrarem que som seus, que som destinats a la vida eterna, tal com ens diuen Bernabé i Pau, llavors del primer viatge apostòlic. Quina joia, germans! El Senyor és bo, la seva misericòrdia és eterna, i no es cansa pas d'estimar i de perdonar (¿mostrem nosaltres que som seus estimant-lo també, procurant d'estimar els altres, de ser bons i misericordiosos amb tothom, de perdonar de cor?).
Si n'hem estat testimonis amb la nostra vida, d'aquest esperit de pau i de perdó, no tornant a ningú mai mal per mal, llavors Ell eixugarà sens dubte, com ens diu l'Apocalipsi, tota llàgrima dels nostres ulls, i el martiri que comporta sempre tot testimoniatge sincer (martiri de fet = és igual a testimoniatge) es convertirà en joia sense posta: l'Emmanuel, Déu amb nosaltres, acamparà enmig nostre, enmig de la seva pleta, del seu ramat, el que Ell ha escollit, els dels cristians, i no patirem ja més fam ni fred, serem duts a la font d'aigües vives, pures i inestroncables.
Sens dubte, sentim sovint la seva veu que ens incita a la fidelitat, a la generositat, que ens parla de Vida: escoltem-lo i seguim-lo! Si som efectivament les seves ovelles, mostrarem així realment que el coneixem, i que el seguim, que volem ésser seus, que ens volem mantenir prop seu, lluny del perill de lladres o de llops: ningú no podrà així arrabassar-nos de la seva mà, tal com Crist mateix ens promet en el curt i dens evangeli d'avui, el fragment escollit enguany del Bon Pastor, del capítol 10 de sant Joan. I és que el Pare del cel ens ha donat el seu Fill, i Ell i el Pare són ú, no sols perquè s'estimen i volen sempre el mateix, sinó perquè, molt més a fons, són ambdós un sol Déu: no hi ha sols entre ells unitat moral (com entre dos amics íntims, entre pare i fill o entre esposos), sinó unitat en l'ésser. I, oh meravella! El Crist ens crida avui com a fruit últim de la redempció, que entre nosaltres ha obrat la seva immolació pasqual, a unir-nos a la intimitat trinitària. Ens fa objecte d'una vocació divina! Seguim-lo, germans, escoltem-lo per a participar amb goig de la joia divina i de la pau que se'n segueix, l'única veritable, l'única que mai no s'acaba! Aquest serà el millor fruit de la Pasqua per a nosaltres! Amén. Al·leluia.
