Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
La vida, la felicitat, la glòria... ¿per ventura, no és sempre el que l'home ha buscat, o ho ha intentat? Tal vegada hagi pogut equivocar-se en escollir els mitjans per a arribar-hi, però no en la meta que vol aconseguir. Ara bé, Déu és tot això per a nosaltres, mentre li siguem fidels, romanguem en el món dels humils i tinguem fam i set de justícia (col·lecta). Un dia, al cel, saciarà el nostre desig d'aquests béns que ens promet, però ja des d'ara ens facilita l'accés a la font de la vida mitjançant el sacrifici eucarístic, en el qual "ens ha fet participar de la seva divinitat" (oració sobre les ofrenes) en Crist, vencedor de la mort.
La primera lectura ha estat treta dels Fets dels Apòstols [12, 24-13, 5], on l'Esperit Sant digué: "Consagreu-me Bernabé i Saule" (verset 13, 3). I és que a Antioquia, en el transcurs d'una celebració litúrgica, l'Esperit Sant va designar Saule i Bernabé per a una gran empresa d'evangelització dins del món gentil. Així donà començ a Salamina, a l'illa de Xipre, el primer gran viatge missioner de l'apòstol Pau als gentils, que el durà a Perga, a Antioquia de Pisídia, a Listra, a Iconi, a Derbe, i retorn.
El salm responsorial escollit era el 66 [2-3. 5. 6 i 8 (R.: 4)], que ens ha parlat de la catolicitat, i així el cristià que vulgui ser veritablement catòlic —que vol dir universal— ha de voler que la benedicció de la gràcia divina arribi a tots els homes. I no ha de permetre que sigui monopolitzada per una nació, un Estat, una llengua, una cultura, una classe o un partit.
L'evangeli era de sant Joan [12, 44-50], on se'ns ha recalcat que "jo —Jesús—, que sóc la llum, he vingut al món perquè no es quedi en la fosca ningú" (verset 46). I és que la primera part de l'evangeli de sant Joan conclou amb una proclamació profètica en la que Jesús resumeix tota la seva doctrina: o sigui, Ell és la "llum", l'"enviat" de Déu, i el que dóna a conèixer el Pare. Per tant, qui creu en Jesús, creu també en el Pare. Amén. Al·leluia.
