Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
El principi de la Quaresma ens convidava a somiar. Somiar en una NIT bella. Aquesta és la Nit. Per a somiar. Aquesta és la Nit que Déu va somiar i segueix somiant. La Nit en la qual Déu espera que arribin tots amb les motxilles plenes de vida. Aquesta és la Nit de Pasqua.
Aquesta és la Nit benaurada que va conèixer el moment en què Crist ressuscità d'entre els morts i va deixar que es desbordessin les aigües cabaloses de la vida. És la Nit clara com el dia. La Nit santa. La Nit de la bellesa i de la bondat, de la justícia, quan recollim els fruits d'un amor extrem. D'un amor de bogeria. La bogeria de la creu. És la Nit que «Déu canta i dansa per a tu, renovant el seu amor, en dia de gran festa» (So 3,17). Canta i dansa per a tu i per a tots els homes, pujant de la nit del sepulcre a l'harmonia de la vida nova. Quina nit tan benaurada!
Aquesta és la Nit que ens convenia somiar, i que ens convé seguir somiant, perquè encara no hi som tots. Falten més motxilles plenes de vida. Falten fills a la taula del Pare. I Déu els vol a tots. A tots. Que no se us extraviï aquesta paraula: Déu els vol a tots. Té comptades totes les motxilles distribuïdes. No ho dubtis, té comptats fins els cabells del teu cap. Per això Déu segueix somiant. Nosaltres també hem de seguir somiant els somnis de Déu. Déu és bo i amic dels homes.
I quins són aquests somnis? Repassem una estona la història de Déu amb nosaltres, els seus fills. Aquesta història que breument acabem d'escoltar.
Déu Creador ha fet les coses bones, i somia que són a més molt bones, bones de debò, i ens ofereix un jardí per conrear, per gaudir i somiar amb aquesta bondat.
Déu es complau amb la fidelitat del seu amic Abraham, i li prepara un sostre ple d'estrelles.
Déu es fa pelegrí pel desert acompanyant al seu poble amb les columnes de foc i de núvol. Déu s'amaga un instant, ens abandona un moment per tornar a reunir-nos. Són els jocs apassionants d'un Déu senzill i amic sempre dels homes.
Déu somia tenir la casa plena de convidats, ja que dóna menjar sense pagar, vi i llet de franc. Plats substanciosos.
Déu és un mestre que somia alumnes avantatjats en prudència, intel·ligència, de mirada lluminosa i profunda pau. Alumnes amb autèntica saviesa.
Déu somia posar-nos un cor nou. El nostre cor, al cap de tant de temps, és com una andròmina bruta i inservible, i Ell ens en té preparat el recanvi definitiu, nou.
Déu somia sobretot rebre'ns en el seu cercle més íntim, i ens dóna el seu Esperit perquè amb Crist anem incorporant-nos a aquest cercle d'amor i amistat.
Quins somnis d'aquests us agradaria tenir? Qualsevol d'ells té el pentagrama amb les notes de l'AL·LELUIA que és el cant que necessitem cantar des del cor, per omplir la nostra motxilla de pelegrins de vida nova, l'ALEL·LUIA com a pregària de benedicció de la taula a la casa del Pare.
Amics, encara ens queda nit a la nostra vida. Encara hi ha molta nit en la vida dels homes. Però la nit és bella per a somiar. Déu somia. Somia tu també. No es perd res dels teus somnis. A la fi cantaràs i dansaràs bé l'AL·LELUIA a la casa i a la taula del Pare.
