Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Fets 9,31-42; Sl 115; Jn 6,60-69
«¿Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet?» I, quin bé m'ha fet? M'ha donat la salut com a Enees. M'ha ressuscitat com a Tabita. Sóc conscient d'aquest bé que m'ha fet? Sóc conscient que l'Esperit és el qui em dóna la vida?
«Ah, Senyor! Sóc el vostre servent?». Podem repassar cadascú el bé que el Senyor ens ha fet. Podem pensar que els mals, les murmuracions, abunden en la nostra vida. Malgrat tot, hi ha un bé que és el principi de la nostra història. Déu ens ha donat la vida, la ruah, l'alè, per a que respirem i el lloem per el bé que ens ha fet. Si no respirem no hi ha vida.
Jesús ens diu: «L'Esperit és el qui dóna la vida». Si no hi ha l'alè de l'Esperit de Déu, no hi ha la possibilitat de viure en plenitud. Jesús ens diu: «Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida». Nosaltres com Pere, hem cregut i sabem que Jesús és el Sant de Déu. Ell és el qui ens pauta la ruta de la nostra vida, si escoltem les seves prescripcions, les seves paraules i els seus gestos.
Siguem agraïts, ja que un dia l'Esperit ens va moure i commoure cap a la vida monàstica. Siguem agraïts, ja que la nostra vida està consagrada a la glòria de Déu en bé de tota la humanitat.
«¿Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet?»
