Dia 9 de setembre: Sant Pere Claver
Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Morí a Cartagena d'Índies, el 8 de setembre del 1654, el pobre entre els pobres, com a ell li agradava de dir-se i —sobretot pels fets— el de l' "esclau d'entre els esclaus negres". Pere Claver havia nascut al poblet de Verdú, que havia pertanyut a Poblet, el 26 de juny de 1580, d'una família de camperols. Cartagena serà l'escenari, per més de quaranta anys, de la seva "paciència i una caritat admirables" [col.lecta], en la recerca "de l'ovella perduda", les quals ferides literalment intentava curar [antífona de comunió]. Aquells esquelets humans que eren descarregats de les naus dels "negreros" s'apropaven a Déu i rebien el baptisme de la salvació, perquè, entre tants rostres blancs que només respiraven cobdícia i indiferència, trobaven en Pere Claver el "bon samarità" que s'interessava per ells, els curava el cos i l'ànima, i donava la seva pròpia vida com a penyora pels germans. Tres-centes mil ànimes blanques, en cossos negres i trencats, reberen d'ell l'aigua i l'Esperit i formaren la seva "corona de la glòria" [postcomunió]. Per a mi, és un dels greus pecats que té la humanitat blanca, amb el seu maltractament amb els negres.
La primera lectura ha estat treta de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint [8, 1b-7, 11-13], en què se'ns ha recalcat que "gravar la consciència poc formada d'un germà seria pecar contra Crist" (verset 12). I és que la comunitat de Corint té dos partits: els dels "forts", que defensen a tot preu la llibertat adquirida en Jesucrist, i els "febles", que es mantenen sensibles a les observances tradicionals i que s'oposen especialment al consum de carns consagrades als ídols. Pau, pel seu cantó, es pronuncia en favor del pluralisme —el problema és per tant ben actual— i aporta les consignes que permetran a uns i altres donar senyal únic de la presència de Déu, com és: un clima de gran caritat (1) i un respecte mutu que invita a rebutjar l'escàndol (11-13). I és que la consciència mal formada té també els seus drets (7. 12).
El salm responsorial escollit era el 138 [1-3. 13-14ab. 23-24 (R.: 24b)], que podríem titular com "penetrat per la mirada de Déu". I és que altres salms t'inviten a contemplar Déu fora de tu, en la creació o en la història. Mentre que aquest et fa tancar els ulls i mirar al més pregon de la teva persona fins a trobar-hi el teu Creador i Senyor, i adorar-lo. El teu "jo" més autèntic és el coneixement creador, amorós i eficaç que Déu té de tu. És la dita de sant Agustí: "Coneixent-me jo us coneixeré a vós; coneixent-vos a vós em coneixeré jo".
L'evangeli era de sant Lluc [6, 27-38], que ens recomana que "siguem compassius com ho és el vostre Pare" (verset 36). És la continuació de les antítesis del sermó de la muntanya. Què és el veritable amor? Al revés dels preceptes legalistes, Jesús allibera l'exercici de l'amor de tot lligam amb l'espai, dit sagrat, de la família, de la nació, de la raça. És que l'amor porta en ell mateix la seva dimensió religiosa, ja que Déu es descobreix, es deixa "imitar" (48) en l'acte d'estimar; per això, la perspectiva canvia totalment. Més encara que un allargament dels horitzons de l'amor, es tracta d'una maduració interior. L'amor, des d'ara, aspira a unir-se a la persona en el seu secret últim. I és que, siguem qui siguem, som tots fills d'un mateix Pare! Amén.
