La Mare de Déu dels Dolors
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
1Co 12,31-13,13; Sl 32; Jn 19,25-27
Silenci, Maria és al peu de la creu. «L'amor no passarà mai». Tot és inútil davant l'alè de vida que s'esmuny. Però: «La fe, l'esperança i l'amor subsisteixen». Tot penjat i encara hi ha temps per donar-nos Maria com a mare.
La vida humana està teixida d'amor. I tot el que no és amor deshumanitza la persona. Crist la màxima expressió d'amor, es desfà per amor a la creu. Crist es desfà per amor i encara ens deixa en el deixeble estimat, la seva mare: «Aquí tens la teva mare». I nosaltres com a deixebles estimats tenim el deure d'acollir-la a la nostra casa interior. I en el dolor hem de saber que Maria ens hi acompanya per pròpia experiència. «Mare, aquí tens el teu fill», això ens ho diu a cadascú de nosaltres avui 15 de setembre. Aquest deixeble estimat, avui som nosaltres, cadascú de nosaltres que formem la comunitat de Poblet, cadascú de nosaltres que formem l'Església. «Mare, aquí tens el teu fill», aquí tens aquests monjos, aquests cristians, aquests que sofreixen, aquests que estan perduts, aquests servents vostres, aquests més necessitats, aquests que no coneixen el vostre fill.
Tot és relatiu. Sols és absolut la recerca de Déu em deia l'altre dia un monjo. «Déu és amor» (1Jn 4,8). «L'amor no passarà mai». I ara en la contemplació de Maria al peu de la creu intentem esbrinar l'amor que Déu ens ha mostrat. «De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall»; després, «tal com Déu em coneix». Mentrestant ens hem de dedicar a teixir l'amor que Crist ens ha vessat a cadascú i donar-lo als altres.
«Vora la creu de Jesús» contemplem Maria que és de dolor plena, el deixeble estimat i Maria Magdalena. «L'amor no passarà mai», recordem-ho sempre.
