Homilia predicada pel P. Rafel Barruè i Broch
Ap 12,7-12a; Sl 137; Jn 1, 47-51
«Un home que no enganya». Germans, ja podem posar-nos màscares. Jesús ens coneix, res li és desconegut, ni li passa per alt.
«T'he vist sota la figuera». Sota les nostres ombres ens reconeix i ens arreplega per portar-nos a veure coses més grans que no hi podem imaginar.
«Veureu obert el cel, i els àngels de Déu». Si, com Natanael, reconeixem Jesús, com el Fill de Déu, el nostre interior s'obrirà al cel obert. Els àngels, missatgers de Déu, baixant i pujant crearan l'espai de Déu en el nostre interior. Així, podrem esdevenir veritables cristians. Aquell que viu veritablement cristificat. Aquell que tot el seu interior està il·luminat per l'esplendor de la veritat. Aquell qui no enganya.
El Senyor ens reconeix sempre abans. Ell pren la iniciativa. I encara que ens vulguem refugiar a l'ombra de qualsevol figuera ell sempre ens mira i està pendent de nosaltres, de cadascú de nosaltres i ens guarda com la nineta dels ulls.
I com diu l'oració de completes: que els vostres àngels hi facin estada i ens hi guardin en pau.
Així germans podrem cantar a la presència dels àngels. Així mentre celebrem amb cants la litúrgia, ací a la terra, estarem en connexió amb la litúrgia del cel. «És l'hora del seu poder i del seu regne, i el seu Messies ja governa».
Governa en tu, el Messies?
