DIUMENGE XXV DURANT L'ANY (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Ex 32,11.13-14; Sl 50,3-4.12-13.17.19; 1Tm 1,12-17; Lc 15, 1-32

Reflexió: la justícia

"Escolteu això vosaltres que us abraoneu sobre els pobres, per anorrear els desvalguts..." Aquestes paraules del profeta Amós amb què comença la primera lectura de la Paraula de Déu d'aquest diumenge, són de viva actualitat.

La doctrina dels profetes està centrada fonamentalment en ser fidels a l'Aliança de Déu, un Déu just i misericordiós, que espera, que desitja que el seu poble visqui aquesta mateixa justícia i misericòrdia. Per això són constants les crides dels profetes a viure la justícia i la misericòrdia.

Després de tants segles la nostra societat segueix necessitant aquesta crida a la justícia, en un món profundament injust, en un món de desigualtats sagnants, dramàtiques..., tan dramàtiques que estan provocant dia rere dia l'abandó i la mort de milers de persones al centre d'una societat del benestar.

En aquesta societat del benestar, en una societat on hi ha recursos per atendre les necessitats de tots, uns mengen tres cops al dia (o més) altres mengen una sola vegada, molts més que els anteriors, i altres no tenen un tros de pa per dur a un estómac buit, i no els queda sinó esperar, sense esperança un nou dia, en què Déu fa sortir el sol per a tots els homes, als quals aquest Déu just i misericordiós ha donat la responsabilitat de tenir cura del món de la creació. Una creació que té l'home com el centre més valuós. I del qual depèn tota la bellesa d'aquesta creació. Escriu Joan Pau II en la seva encíclica "Sollicitudo rei socialis": «L'Església té confiança en l'home, tot i conèixer la maldat de què és capaç, perquè sap bé, malgrat el pecat heretat i el que cadascú pot cometre, que hi ha en la persona humana suficients qualitats i energies, i hi ha una ‘bondat' fonamental (cf. Gn 1,31), perquè és imatge del seu Creador, posada sota l'influx redemptor del Crist, proper a tot home... Està en joc la dignitat de la persona humana, la defensa de la dignitat de la qual ens ha estat confiada pel Creador, i de la qual són, rigorosa i responsablement, deutors els homes i dones en cada conjuntura de la història». (núm. 47)

Com a creients ens hem de preguntar, si i com compartim aquesta confiança. I com participem en aquest joc de la dignitat de la persona.

Paraula

«Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans, comprarem amb diners gent necessitada». El poder, els diners ... camins que busca sovint l'home, i a tots els nivells, és a dir el que té més, abusa més, és més injust, el que té menys abusa menys, però en definitiva, també obrant la injustícia. Necessitem tots mentalitzar-nos de la dignitat de la persona humana, de tota persona humana.

«Us recomano que feu a Déu pregàries, súpliques... per tots els homes, pels qui tenen autoritat». Que visquin el seu servei amb generositat, i alhora ajudant a contribuir que el servei públic, sobretot el de la política, augmenti en el seu prestigi davant la societat.

«Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat». Tenir en compte aquesta Paraula ens ha de fer créixer en la tolerància, ja que tots estem cridats a créixer també en el coneixement de la veritat.

«A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns». Nosaltres som administradors... Tot el que tenim ho hem rebut, tot ho haurem de tornar. És important ser conscients de com administrem aquests béns. La vida, la salut, la capacitat de relació amb els altres ...

«Ningú no pot servir dos amos». Podem tenir el cor dividit. De fet en més gran o menys mesura el tenim dividit, ja que són molts els interessos diversos que "arrosseguen" el nostre cor, per això cal posar en la nostra vida l'esforç permanent d'unificar el nostre cor.

Saviesa sobre la Paraula

«Mireu, i considereu prudentment quines arrels i fruits neixen de la nissaga de l'avarícia, que l'Apòstol va definir encertadament com l'arrel de tots els mals (1Tm 6,10), perquè cap pecat es comet sense desig desordenat, i tot apetit il·lícit és malaltia d'aquesta cobdícia... No hi ha cap vestigi de justícia on habita l'avarícia». (Sant Lleó el Gran, Sermó 60,4)

«Estimar la justícia no és altra cosa sinó estimar Déu. I com que aquest amor de Déu va sempre unit a l'amor que s'interessa pel bé del proïsme, la fam de justícia es veu acompanyada de la virtut de la misericòrdia». (Sant Lleó el Gran, Sobre les Benaurances)

«La justícia, després de la prudència, és més noble que qualsevol altra virtut moral: després, la fortalesa i la temprança». (Sant Tomàs, Summa, 1-2,66)

«Es pot pensar amb tota raó que el futur de la humanitat està en mans dels qui sàpiguen donar a les generacions futures raons per viure i raons per esperar». (Concili Vaticà II, Gaudium et Spes, 31)