Homilia predicada pel P. Jesús M Oliver, subprior de Poblet
Germans,
Avui ens trobem reunits per celebrar una festa que ens és molt propera com a fills i com a cristians. Podríem dir que celebrem l'aniversari del naixement de la nostra Mare, encara que certament Ella ja no compleix anys perquè viu en el temps present de l'eternitat prop de Déu. Jesús, la Paraula increada del Pare, necessitava una mare per tal d'esdevenir home, tal com diu el concili de Calcedònia: Ell és consubstancial al Pare en quant a la divinitat i consubstancial a nosaltres en quant a la humanitat, paraules que poden semblar senzilles però que manifesten la meravella més gran que mai podríem pensar ni somniar, un home com nosaltres que és Déu. Per això la litúrgia de la festa ha volgut llegir-nos, encara que pot semblar-nos una mica llarga i estranya, la genealogia humana de Jesús, per tal que veiem la seva ascendència humana des d'Abraham i fins a Maria i Josep. Per Maria esposa de Josep i per tant participant del seu llinatge, Jesús esdevé descendent del rei David, tal com deia ja abans el profeta Miquees. I la concepció virginal de Maria per obra de l'Esperit Sant s'esdevingué quant es compliren els temps que la Providència tenia establerts, i Josep que era veritable espòs de Maria, però que no va tenir cap intervenció humana, és l'instrument que el Pare del cel té per tal que l'home Jesús no sigui com una persona caiguda del cel sense cap parentiu, sinó un home veritablement arrelat al seu poble i a la història religiosa dels jueus.
La litúrgia ens presenta el Crist com a veritable "sol de justícia" que resplendeix il·luminant el camí de la nostra vida; per això, amb raó, també s'ha volgut veure en Maria l'aurora lluminosa que anuncia i precedeix la sortida d'aquest sol diví. Tots hem vist, els qui tenim el goig de viure en plena naturalesa, aquí a la Conca, aquestes meravelloses sortides de sol, quan la foscor de la nit va desapareixent lentament per la llum suau i dolça de l'aurora fins que el sol omple l'horitzó radiant. La imatge ens serveix molt bé per veure el que va ésser el naixement de Maria, la filla predilecta del Pare, tota formosa, la seva col·laboradora perfecta en el pla de la salvació. Ella sempre oberta a la voluntat de Déu, tota disponibilitat amorosa, sense reservar-se res per a si mateixa, tota buida de si, per poder-se omplir de l'Esperit Sant i esdevenir veritable temple de la divinitat per l'encarnació del Verb etern. Més que una imatge sucrosa i sensible de Maria, hem de veure en aquesta la dona forta per excel·lència, que accepta el "misteri" amb tota confiança i segueix fent una vida amagada, sempre prop del seu Fill, però sense fer-li cap ombra, disponible a la crida de Déu, encara que per a Ella incomprensible, en l'anunci de l'arcàngel Gabriel. Ella dreta al peu de la creu i confiada en la nit del dissabte sant, i com a Mare envoltada de l'església apostòlica en la Pentecosta, i a la fi assumpta al cel en cos i ànima, com a primícia, després del Crist, de tots els seus fills de la terra.
I com a Mare l'invoquem, perquè Jesús ens la va deixar, i si bé al llarg de tot l'any litúrgic celebrem les seves principals festes, això no és obstacle perquè d'aquesta Mare única —diem que de Mare només en tenim una— tinguem moltes imatges i advocacions, que per alguna circumstància determinada, ens atreuen més o tenen un lloc privilegiat en el nostre cor. Tota Catalunya, fins el més petit racó, està plena d'advocacions de la Mare de Déu fortament arrelades a la nostra consciència cristiana. Noms com Montserrat, Núria, la Serra, Cinta, Tura, la Gleva, Camí, Claustre i tantes altres ens porten sentiments d'amor filial i formen part inseparable de la nostra petita història. Però, i aquí també, i per damunt d'altres, hi ha un nom que ens porta una evocació diferent i profunda, és la dels Torrents. Aquesta bonica i senzilla imatge gòtica, des del segle XV forma part inseparable del monestir de Poblet i de la vila de Vimbodí, que tenen en Ella la joia més preuada de la seva llarga història. Que Santa Maria dels Torrents, a mig camí del monestir i de la vila, vetlli sempre i a tota hora per nosaltres, que la invoquem com a Mare i Senyora nostra.
