Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Pr 30,5-9; Sl 118; Lc 9,1-6
«No em doneu ni misèria ni riquesa, sinó proveïu-me només del pa que necessito». Doneu-nos avui el pa que necessitem. El pa de la vostra bellesa. El pa que ens dóna força per seguir endavant en el camí dels vostres preceptes. Doneu-nos el just i necessari per viure sota la vostra llei de l'amor.
Vós, esplendor de la bellesa del Pare, ens heu reunit ací a Poblet, al voltant d'aquest altar, en aquesta acció de gràcies que és l'Eucaristia. Sí Senyor, vós ens reuniu sota la vostra mirada. Jesús, Senyor, vàreu reunir els dotze i avui som més de dotze. Autoritat i poder els vàreu donar i els vàreu enviar a predicar el Regne de Déu i a curar.
Però, tot això avui ens ho maneu a nosaltres. Ens doneu autoritat sobre el mal i poder de guarir. Perquè cada cristià està cridat a superar tot mal i a curar les ferides del mal que té la nostra societat.
Avui, més que mai el cristià està cridat a la vocació missionera de propagar la seva fe, la seva esperança i la seva caritat. A propagar-ho des del silenci del monestir, des del lloc on viu i treballa. Això, no és exclusiu d'uns deixebles. Això, és feina de cadascú que es consideri cristià. Recordem que cristià vol dir deixeble de Crist: actuem doncs en conseqüència.
«I els digué: —No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit». Res, no res que ens pugui donar una seguretat, un confort, una vida acomodada. Res que ens impedeixi caminar lleugers d'equipatge per anar a proclamar als quatre vents el Regne de Déu i no el nostre regne. Res, res, res, perquè sols s'ha de cercar el Regne. Ànims i endavant.
