DIUMENGE III (B): MISSA DE LA CONVERSIÓ DE SANT PAU

Homilia del P. Josep M. Recasens
Ac 22, 3-16; Sl 116; Rm 15, 15-16. 20-25. 28-29; Mc 16, 15-18

Germans:

El dia 29 de juny del 2007, solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau, el Papa Benet XVI anunciava que del 29 de juny de 2008 al 29 de juny del 2009 se celebraria el bimil·lenari del naixement de sant Pau a tota l'Església. De cap apòstol no s'ha celebrat el bimil·lenari del naixement, ni tan sols del mateix sant Pere, amb tot, sense restar la importància que sens dubte es mereixen tots els altres apòstols, la gegantesca personalitat de sant Pau, la seva labor apostòlica per tot el món conegut del seu temps i els seus eminents escrits, fan d'ell un apòstol cabdal, el deixeble de Jesús que realment va treballar molt més que tots els altres apòstols en la propagació de l'evangeli de Jesús, tal com insinua ell mateix en un dels seus escrits.

Enmig d'aquest any jubilar paulí celebrem avui la festa de la conversió de l'apòstol dels pagans, una conversió que per al jove Saule fou un punt de referència obligat en la seva vida d'apòstol de Jesucrist. En diversos llocs dels Fets dels apòstols, a més del relat inicial, Pau fa esment de manera detallada i sempre fidel al relat original de la irrupció de Déu en la seva vida. També ens dóna una descripció de la seva conversió en la carta als cristians de Galàcia. Ell que fou un decidit perseguidor de les comunitats cristianes primitives, esdevingué, per una crida personal de Jesús, camí de Damasc, en un fervent evangelitzador. Pau no va conèixer Jesús en vida ni fou testimoni de la seva resurrecció, però Jesús glorificat se li revelà en aquell moment, i, d'una manera infosa, va rebre en plenitud tot el coneixement de la persona i el missatge de Jesús. Des d'aquell moment providencial Pau esdevingué un altre home i hi hagué un abans i un després claríssims i determinants en la seva vida.

Des de la seva conversió, la trajectòria de sant Pau va experimentar un canvi radical de rumb. Els designis inescrutables de Déu el van preparar per una obra d'evangelització colossal, extraordinària. Va ser un apòstol dedicat a la seva missió en cos i ànima, incansable, amb un entusiasme convençut i contagiós. La seva predicació no coneixia fronteres, ni ètnies, ni classes socials, ni distinció de sexes. Ell ho afirmava amb contundència: ni grec, ni jueu, ni home ni dona, tots som una sola cosa en Jesucrist. Podem dir sense equivocar-nos que Pau va ser l'intèrpret fidel de l'evangeli de Jesús, el deixeble per antonomàsia, enamorat de Jesús fins a sentir-lo com la seva passió dominant, com quan deia a la carta als cristians de Roma: "Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist que tant ens estima?...Ni la mort, ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu, que ens ha estimat en Jesucrist, el nostre Senyor". La seva santa gosadia és un testimoni evident de la seva vida teologal centrada en el seu amor pel Crist. La seva fe introntollable, la seva esperança segura i ferma i el seu amor ardent són per a nosaltres un model constant per a la nostra vida de creients. Certament més per admirar que per imitar, donat el zel fervent amb què visqué el seu ministeri i apostolat.

Les biografies de tots els grans personatges mai no són neutres. Sempre hi trobarem tan admiradors entusiastes com acèrrims detractors. I Pau no escapa a aquests judicis parcials. Però per damunt de les opinions més discrepants podem dir que Pau fou un seguidor convençut de Jesús, un zelós comunicador de la doctrina del Mestre i coherent fins al final de la seva vida amb l'evangeli que predicà.

Pel que es refereix al nostre context, ho hem llegit en la segona lectura, Pau insisteix per dues vegades el seu interès per venir a predicar a Hispània, i és molt probable que aquest viatge l'arribés a realitzar després del seu retorn de Jerusalem tot passant per les comunitats de Roma. Testimonis com Climent d'Alexandria, el Cànon Muratorià o les Actes de Pau fan més que probable el viatge de sant Pau a Hispània, tot i que pel que sembla no s'hi quedà molt de temps perquè tenia pressa per visitar les comunitats de l'est. El viatge l'hauria fet molt probablement per terra passant per les Gàl·lies, l'actual França. I un viatge com aquest comportava quasi necessàriament passar per Tarraco, capital de la Hispània citerior des del 26-25 abans de Crist. Podem estar, doncs, orgullosos de saber que el més eminent dels apòstols va trepitjar la nostra terra i hi va deixar la llavor de l'evangeli que avui encara està donant fruit. Justament avui es clou a la nostra catedral primada el jubileu dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, que hem celebrat al llarg de tot aquest any. Aquests sants màrtirs foren uns dels primers testimonis exemplars de l'evangeli anunciat per sant Pau a casa nostra, i, afortunadament, no seran els únics. Demanem a Déu que ens infongui aquella fe que ells van saber viure amb tanta fidelitat, ungida amb un amor ferventíssim al Crist.

En aquesta festa de la conversió de sant Pau tanquem l'octavari de pregària per la unitat dels cristians. No sé si som massa sensibles a aquest escàndol de la divisió entre germans. Sant Pau ben segur que no entendria aquest dispersit tan alterós de l'única fe en Crist, ell que no es cansava de repetir: Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare. Certament, la pregària del Crist al Pare: Que tots siguin u, serà sens dubte escoltada, perquè és la pregària del Fill estimat. Per això, cal que nosaltres ens fem solidaris de la pregària del mateix Crist al Pare i que el nostre testimoni de comunió sigui el signe que més ens apropi els uns als altres a professar la mateixa fe. Que es pugui dir també de nosaltres allò que deien els no creients dels primers cristians: "Mireu com s'estimen".