NADAL: 9 de gener

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1 Jn 4, 11-18; Mc 6, 45-52

Estimats germans i germanes:

Els llums artificials del Nadal aviat s'apagaran. Durant aquest temps hem escoltat el relat del naixement de Jesús i molts ens hem apropat a donar un petó a la imatge del Nen Jesús, que hi ha a les llars cristianes i a totes les esglésies. Cada dia hem tingut l'oportunitat de reflexionar. ¡Quin exercici tant saludable i positiu el de meditar i pregar la Paraula de Déu llegida o escoltada! La celebració del Nadal s'està acabant i hem de treure conclusions.

Els deixebles de Jesús van de sorpresa en sorpresa. Després de la multiplicació dels pans, Jesús els ofereix una altra manifestació de la seva missió quan calma la tempesta. No puc donar raó al per què, però Jesús vol que experimentem la nostra impotència, la nostra feblesa i pobresa. Aleshores el sentim més enmig nostre. Si pensem massa en nosaltres i en la nostra por, no el reconeixerem o pensarem que és un fantasma. Això ens passa perquè no estem prop del Senyor o perquè no el coneixem bé. Ens diu: «No tingueu por, que sóc jo». Ell asserena els cors atribolats. La seva veu sempre porta pau i serenor. Ho tenim més que comprovat que és perillós navegar sols: ens fa falta la presència del Senyor, i sentir-la. Encara que sembli que dorm, hi és. Fem l'esforç d'avançar, però la barqueta està sacsejada per les onades de la mar. Només cal cridar: «Jesús, Jesús...», sabent que Ell escolta el crit de l'indefens, però que queda inactiu davant de la prepotència de l'orgullós. Si mirem fora de la barca, lluny de les nostres pors o obsessions, el veurem venir encara que sigui caminant sobre l'aigua; és a dir, de una manera que humanament pot semblar impensable.

Aquest fragment que hem escoltat ens insinua un punt que no hem de deixar passar per alt. Jesús ve a la barca on estem, —la barca de l'Església, de la nostra comunitat monàstica, la barca de l'ambient familiar— i nosaltres... ¿quina relació mantenim amb els companys de viatge? La primera lectura ens anima a viure en l'amor. L'apòstol Joan no es cansa de repetir-nos les mateixes idees. I nosaltres no hauríem de cansar-nos d'escoltar-les. Cada frase de Sant Joan que hem escoltat té una gran densitat que posa en evidència les nostres mediocritats, i qüestiona les seguretats d'una vida instal·lada i acomodada. ¡Quin gran regal el d'avui, germans estimats, la primera lectura de la Missa! «L'amor no coneix la por... només té por el qui no té un amor prou gran». En la nostra vida podem experimentar la por, com la dels deixebles aquella nit, i és normal. Però pot resultar inclús positiva, la por, si tenim la humilitat i la confiança de cridar demanant l'ajut del Senyor des dels nostres abismes, com diu el Salm 129: «Confio en la Paraula del Senyor, la meva ànima hi confia... perquè són del Senyor l'amor fidel i la redempció generosa».

Acabem de celebrar la Epifania del Senyor, la festa dels Reis. Els regals són signes d'estimació. Ens anirà molt bé no quedar-nos en els signes, en els regals, sinó en el que signifiquen. L'amor autèntic de la primera lectura s'ha de manifestar en la vida quotidiana: L'afecte incondicional, la donació generosa de si mateix, el saber perdonar, la necessària comunicació, un somriure amistós... són els millors regals que podem fer als altres. «Si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res». ¿No és aquesta la veritable felicitat i la llum que sempre ha de brillar?