Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Des del començament de la missa d'aquest dissabte del temps de Nadal, se'ns ha mostrat la dona de la qual va néixer el Fill de Déu, perquè obtinguéssim la condició de fills (A 1). I seguim fruint encara de la irradiació del dia "en que la Verge Maria, conservant intacta la seva virginitat, donà a llum el Salvador del món" (PE 1, comunicant de Nadal). I en néixer de la Verge, la Paraula –el Logos- "participés de la nostra condició humana" (O 1) i conferís a aquesta una "dignitat eterna" (Pr 3). I ens va fer també participants de la abundància "de la seva plenitud" i així "tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia" (A 2); i per ella hem rebut "el ser fills d'adopció" de Déu (A 1). Tal és doncs la meravella a la qual va estar associada Maria d'una manera única i exclusiva.
Pel que fa a les lectures, la primera ha estat de la primera carta de sant Joan [1 Jo 2, 29-3, 6], que ens ha vingut a dir que "ningú dels qui estan en Jesucrist no peca". I és que Déu ens ha atorgat el seu amor en convertir-nos en fills seus per adopció, ja que en aquest món roman oculta semblant filiació, però es manifestarà en el gran dia, quan contemplem Déu tal com és i cara a cara. I sant Joan ens reitera que, per a viure com a fills de Déu, hi ha d'haver ruptura amb el pecat.
El salm responsorial [SR = salm 97, l'adveniment del Senyor] era un "càntic nou" que els israelites cantaven en el seu retorn de l'exili i durant la reconstrucció del Temple. Expressa la joia del poble i la seva esperança del dia que tots els homes, i també la naturalesa sencera, aclamaran la reialesa de Déu. Aquesta reialesa, ja realitzada pel Crist, serà plenament acomplerta el darrer dia. És per a nosaltres un salm de Nadal, i es diu també en les festes de la Verge Maria, per a qui ha començat el triomf de Déu sobre la terra.
L'evangeli era del mateix sant Joan [Jo 1, 29-34] que ens ha fet aprendre a "mirar cap a l'anyell de Déu"; ja que el mateix Joan Baptista acompleix amb això la seva missió de precursor quan presenta Jesús al poble com "l'anell de Deu, que pren damunt seu el pecat del món" i evoca els fets misteriosos esdevinguts durant el baptisme de Jesús, quan l'Esperit Sant "baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell". Amén. Pare Tulla.
L'ampliació de la primera lectura ens ha portat també a la primera carta de sant Joan (1 Jo 3, 7-10), on se'ns ha dit que "no hi ha cap fill de Déu que pugui pecar". I és que el pecat té el seu origen en el diable, l'esperit del mal. Però Crist va desfer les seves obres, ja que qui ha nascut de Déu té, per tant, que refusar el pecat i adherir-se a la justícia i a la caritat fraterna.
I pel que fa a l'evangeli, seguim amb el fragment que segueix del mateix evangeli (Jn 1, 35-42), en què és el moment que Joan diu que Jesús és el Messies. Així el presenta a dos dels seus deixebles, dient-los que Jesús és el Messies promès. I aquests el van seguir i després, un d'ells, Andreu, el presentarà al seu germà Simó.