DIJOUS DE L'OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La missa s'obre amb el càntic de l'Èxode: la dels llavis dels muts, la qual boca ha obert la Saviesa, i ha donat eloqüència als senzills [Sa 10, 20-21], no són sinó Moisès i el seu poble que entonen el Càntic dels Rescatats després de la seva alliberació (antífona d'introducció). Però també es refereix a aquests "pobles tan diversos" que el Senyor ha cridat a la gràcia del baptisme (col·lecta) i que reben l'encàrrec per al futur de "proclamar la lloança d'aquell qui t'ha cridat... a la seva llum admirable" (antífona de comunió; 1 Pe 2, 9). Heus ací doncs la missió profètica i sacerdotal del poble de Déu. I que aquest les durà a bon terme en la mesura en què "els qui en les fonts baptismals han nascut a una nova vida en el seu esperit i una mateixa caritat en la seva vida" (col·lecta).

La primera lectura ha estat del llibre dels Fets dels Apòstols [3, 11-26], en el qual sant Pere ha ben afirmat que "vosaltres vau matar el qui ens obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts". I és que la curació del paralític li ofereix a Pere una nova ocasió per a proclamar el missatge de salvació: o sigui, que Jesús, el crucificat, ha ressuscitat. I és que Déu ha donat compliment a les Escriptures i afegeix aquí que invita a la conversió plena mitjançant el perdó dels pecats, mentre esperem el retorn de Jesús, que tornarà per a restaurat tot l'univers.

El salm responsorial escollit ha estat el vuitè (8è), que expressa la grandesa de l'home i del Crist. És un càntic de lloança que exposa que tot el que Déu ha fet és meravellós, i que la seva glòria esclata sobretot als ulls dels senzills. Però, el més meravellós és que Déu es preocupi de l'home, tot i la seva petitesa, i en faci el rei de la creació. A l'Església li encanta de cantar aquest salm en honor del Crist, l'home perfecte i ben estimat del Pare.

El fragment de l'evangeli d'avui era de sant Lluc [24, 35-48], on es recalca que tal com "deien les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia". I és que Jesús se'ls apareix als Onze, mostrant-los l'autenticitat del seu cos ressuscitat, com ho és: el menjar amb ells i després els demostra que les Escriptures han tingut acompliment en la seva passió i resurrecció i en la futura predicació de la seva obra a tots els pobles.

I acabem amb l'oració postcomunió, on demanarem que "l'intercanvi sagrat de la nostra redempció ens sigui un ajut en aquesta vida i ens obtingui en l'altra el goig que no s'acaba mai". Amén.