DIVENDRES V DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

L'intent d'apedregar Jesús (lectura 2=evangeli) serveix com a preludi a la Passió, el qual caràcter redemptor fa ressaltar l'escriptura, en dir: "les seves ferides ens curaven" (antífona 2; 1 Pe 2, 24). Jesús tanmateix dóna compte del seu sofriment en el cant d'entrada i en la primera lectura, quan diu: "Compadiu-vos de mi, Senyor, i deslliureu-me dels enemics que em persegueixen" (antífona 1; salm 30, 10), però també mostra la seva confiança, en dir: "el Senyor em fa costat... els qui em persegueixen cauran" (lectura 1).

La primera lectura ha estat un fragment del profeta Jeremies [20, 10-13], que és el tema del "just perseguit", però sostingut per Déu en els seus sofriments, i que en això profetitza a Jesús en la seva "passió". I és que les persecucions contra el profeta són nombroses i hom vol la seva mort. Profundament marcat per aquest destí, Jeremies, el primer que digué a Déu de "tu", es gira a Jahvè per a confiar-se-li i demanar revenja. Això ens val per algunes imatges del retrat del "servent sofrent", com són el tema del complot i el de l'anyell conduït a l'escorxador. I en aquest fragment d'avui l'estil és encara més el de les "confessions", posant de manifest a quina profunditat el profeta ha viscut la seva relació personal amb Déu.

El salm responsorial ha estat el salm 17, el qual títol és "el Senyor m'ha salvat, perquè m'estima". I és que salvat pel Senyor d'un gran perill, el salmista proclama el seu reconeixement a Déu que no abandona mai el seus i els dóna una força incomparable, perquè "res no és impossible a Déu" [Lluc 1, 37].

El fragment evangèlic d'avui era de sant Joan [10, 31-42], el qual encapçalament era "que van intentar agafar Jesús, però se'ls escapà de les mans". I és que, davant els seus adversaris, disposats a fer-lo perdre, Jesús afirma ben palesament la seva filiació divina, ja que Ell és aquell a qui el Pare consagrà i envià al món; i el Pare està en Ell i Ell en el Pare. Durant la controvèrsia, però Jesús empra tots els recursos per a encaminar els seus adversaris vers el misteri de la seva persona. I no li queda res més que l'humor (versets 32. 34-46) per a subratllar tota la distància que el separa de les argúcies i de la incredulitat dels seus contradictors.
I acabem amb la col·lecta d'aquesta missa, que ens ha fet demanar al "Senyor que perdoni les culpes del seu poble, i per la seva benignitat, ens desfaci dels lligams pecaminosos que hem contret a causa de la nostra feblesa". Amén.