DIJOUS SANT

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Ex 12, 1-8. 11-14; Sl 115; 1Co 11,23-26; Jn 13, 1-15

No heu volgut sacrificis ni oblacions, però m'heu format un cos

No hi ha cap mena de dubte que ni el pa ni el vi tenen un origen diví. L'Escriptura ens garanteix que Déu va donar a l'home totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè fossin el nostre aliment (Cf. Gn 1,29). En cap moment, però, ens diu que Déu donés el pa i el vi als homes. És més, el salm ens assegura que és l'home qui treu el pa de la terra i el vi que li alegra el cor, l'oli amb què s'ungeix el front i el pa que li renova les forces (Cf. Sl 103, 14-15).

Si això és així, no deixa de ser sorprenent que del blat i del raïm l'home n'hagi arribat a elaborar allò que constitueix l'aliment bàsic de tantes persones i cultures com són el pa i el vi. No deixa de ser admirable, alhora, que a l'home se li hagués ocorregut de cultivar les espigues de blat i de plantar els ceps; de moldre els grans de blat i de premsar els raïms; de coure el blat triturat i de fer fermentar el suc del raïm. Del do de Déu que són el blat i el raïm, i del do de Déu que és la intel·ligència humana, l'home n'ha elaborat, per tant, els seus aliments més bàsics i essencials: el pa que li renova les forces i el vi que li alegra el cor.

Si això és sorprenent, ho és també tota la cultura que ha anat creixent al voltant d'aquests dos elements bàsics de l'alimentació humana. El treball d'uns quants per oferir el pa i el vi a la casa de tots; el treball de tots per guanyar-nos-els i portar-los a casa; la taula familiar o d'amistat on s'apleguen els comensals per alimentar-se o per celebrar la joia d'un esdeveniment festiu... en definitiva, al llarg de la història humana, el pa i el vi han anat incorporant tota una sèrie de valors culturals i simbòlics que n'han enriquit el seu mer valor alimentari.

Fou, però, en el transcurs d'un sopar, d'una cena, ara fa uns dos mil anys, on el pa i el vi adquiriren un valor que mai ningú no hauria pogut concebre. En efecte, en la darrera cena del Senyor Jesús, aquell primer dijous sant, envoltat dels seus deixebles, ell, amb les seves mans venerables, va prendre el pa i digué: això és el meu cos; després agafà el calze, ple del fruit de la vinya, i digué: aquest és el calze de la meva sang. Què va passar?

Fixem-nos-hi bé. Déu en entrar al món, es va formar un cos. En efecte, diu la carta als hebreus, quan Crist entrà al món digué a Déu: No heu volgut sacrificis ni oblacions, però m'heu format un cos (Hb 10, 5). Certament, que Déu s'hagi encarnat per amor nostre, és un misteri admirable i digne de tot el nostre agraïment. Però el secret de la formació del cos resta –malgrat totes les tècniques de manipulació genètica– una cosa de Déu: ell és l'autor d'aquesta meravella que anomenem cos humà. Crist, però, per fer-nos més evident el seu designi d'amor per a nosaltres, la seva invariable decisió de reconduir totes les coses al Pare, l'obra de salvació i de redempció del gènere humà, ha volgut vincular aquesta mateixa obra, no només a la iniciativa divina, sinó també a la activitat humana. La manera com ha trobat de fer-ho és restant present entre nosaltres en quelcom que expressa alhora tant el do de Déu com el treball de l'home: heus ací que el pa i el vi, fruits de l'acció divina i de la humana, han esdevingut el mitjà més eminent de la presència sacramental del Senyor enmig nostre. El pa, convertit en el Cos del Senyor, i el vi, convertit en la seva Sang per l'acció de l'Esperit Sant, són el signe més clar per a nosaltres de la fidelitat de Déu al seu amor per tots els homes. L'abaixament de Déu, que es feu home per nosaltres fins a donar la vida, continua ara en el misteri del pa i del vi fets Cos i Sang del Senyor, misteri eucarístic, continuadors sacramentals d'aquella única acció salvadora del gènere humà.

Crist, escollint el pa i el vi per romandre sacramentalment present entre nosaltres, assumí tots aquells valors que el pa i el vi havien anat incorporant. Per això, el pa i el vi eucarístics són vertader aliment de vida eterna, ens donen, de fet, la vida nova del Crist, aquella vida que mai no s'acaba; per això, també el pa i el vi eucarístics són el sagrament per excel·lència de la caritat humana i del servei: pa i vi compartits durant la cena, pa i vi elaborats per l'acció conjunta de molts homes; pa i vi que impliquen, per tant, la solidaritat humana; per això també, el pa i el vi del banquet eucarístic, profetitzen el cel nou i la terra nova; per això encara, el pa partit i el vi vessat, són el sagrament de l'amor que es dóna fins al do de si mateix; i, finalment, esdevenen també el vehicle per excel·lència de l'acció de gràcies per les meravelles que Déu fa entre nosaltres.

Si, doncs, combreguem d'aquest pa i d'aquest vi, sagrament de la caritat divina, com podem desentendre'ns del nostre germà? Com el podem jutjar o menysprear o mirar de trepitjar? Com podem deixar sense menjar el famolenc que truca a les nostres portes? Com podem deixar de donar-nos fent-nos proïsme dels altres, de les seves necessitats? Si anem cada dia a alimentar-nos d'aquell ha donat la seva vida per nosaltres i ha deixat d'aquest do un sagrament tant admirable, com podem deixar de servir els altres?

Una darrera consideració: tinguem present que Crist es fa present en el pa i en el vi. No ha escollit productes superflus de l'alimentació humana, sinó aquells que en constitueixen el nucli bàsic. Si anem a combregar d'aquest Cos i d'aquesta Sang, com podem, doncs, permetre que manquin als nostres germans els productes més essencials de l'alimentació humana? No clama al cel que avui els cereals més bàsics per a viure es vegin gravats de preus tant alts que els fan privatius de la major part dels homes que conviuen amb nosaltres? Els aliments essencials a preus d'or! La caritat de Déu, que avui celebrem i commemorem ens empeny, germans, a treballar perquè la justícia i la pau regnin a la terra; especialment per tal que no manqui entre els més necessitats allò que per dret els pertoca: el pa que li renova les forces.

No ens adonem, a més cristians com som, que la proposta redemptora de Déu envers nosaltres s'ha fet tan vulnerable que si arribés a mancar el blat i el vi, s'estroncaria la font de tota l'economia sacramental? L'elecció del pa i del vi per part de Déu, per fer-los sagrament de la seva presència, ens recorda que també nosaltres que estem celebrant aquesta eucaristia, estem cridats a fer viu amb la nostra vida aquest compromís que Déu manté amb tots els homes, especialment amb els qui es troben més mancats d'allò de més essencial per a viure.

No defraudem amb el nostre tancament i el nostre egoisme l'amor d'un Déu tan gran! Doneu-nos Senyor, el dia d'avui, el nostre pa de cada dia.