DIUMENGE DE L'OCTAVA DE PASQUA (B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 4, 32-35; 1Jn 5, 1-6; Jn 20, 19-31

Estimats germans i germanes: Pasqua es fa realitat a l'interior de cada persona quan es passa de la foscor de la creu a la llum de la nova vida. De cop, entenem tot allò que ha succeït, se'ns obren els ulls i sabem que no caminem sols. La creu sense esperança i llum no tindria sentit i es faria insuportable. Però la llum, és a dir, la resurrecció i la vida, sense la creu que les prepara, seria una utopia il·lusòria. La fe feble dels apòstols es debatia entre el vent suau de les ganes de creure i la tramuntana del fracàs. Es sentien tan pobres que ni tan sols tenien l'Amic entre ells. Formaven un petit grup, units per la pregària de la por, que de vegades és la més intensa i confiada. Tendim a parlar de manera insistent, i amb paraules boniques, sobre l'amor al proïsme, però ens costa d'assumir moltes realitats del món actual. Potser ens falta posar més sovint la mà dins del cor de Jesús, com Tomàs, per poder entrar més i millor dins del cor de la Humanitat.

Jesús no ens retreu les nostres negacions i covardies, sinó que ens concedeix de ser portadors del seu amor. L'any 2000, Joan Pau II va decretar que el II diumenge de Pasqua seria des d'aleshores la festa de la Divina Misericòrdia. Va escriure: "Per a la humanitat, que algunes vegades sembla perduda i dominada pel poder del mal, l'egoisme i el temor, el Senyor ressuscitat ofereix el regal del seu amor que perdona, reconcilia i obre l'ànima a l'esperança. És un amor que canvia els cors i porta la pau".

Jesús entrà en aquella casa tancada per la por i els digué: "Pau a vosaltres". Avui i sempre, enmig de decepcions, guerres, divisions, violacions dels drets fonamentals de la persona, és necessari escoltar la paraula de Déu. "Pau a vosaltres": La presència de Jesús és la resposta de Déu. "Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor". Des d'ara tot és possible. El procés de la fe és lent, com el creixement d'un infant. Jesucrist creu que ja ha arribat l'hora d'enfortir la seva fe: "Rebeu l'Esperit Sant". Aquell grup es convertí en comunitat. Com tots nosaltres ara, que volem fer la vivència profunda dels Sagraments, com el que estem celebrant; i que volem manifestar la nostra fe enmig del món que ens envolta.

Tomàs, que no hi va ser en la primera aparició de Jesús, no s'ho creu i demana proves. Semblantment ens passa a nosaltres. Jesús li proporciona a Tomàs arguments i proves per a la fe, perquè cal fonamentar la fe sobre la credibilitat de raonaments naturals. La demostració més convincent és aquella que està acompanyada d'obres, d'obres d'amor. Jesús li ensenya les seves marques i ferides, perquè ha mort per amor i continua vivint perquè és l'Amor. L'experiència de la resurrecció de Jesús va transformar els deixebles desfets i espantats, en testimonis valents de Jesús. Germans: entreveiem la nostra esperança perquè tot allò de perdut, fràgil o destrossat pot ser transformat quan li diem confiadament a Jesús: "Senyor meu i Déu meu". Jesús ha vingut aquí, a nosaltres, perquè tinguem vida. Amb fe podem afrontar la vida amb pau i esperança.

Quan la fe creix, l'amor està cridat a madurar. La fe no és un pur sentimentalisme, vàlid només per a personatges imaginaris. La fe implica unes actituds que suposen uns sentiments, i que són la terra cultivada on creix la llavor que donarà fruits d'amor. La vocació cristiana arrenca del retrobament amb el Crist, i la confiança amb Ell, que ens fa exclamar: "Senyor meu i Déu meu". La nostra vocació, a l'estat de vida que sigui, no és madura fins que no es viscuda amb el goig de donar-se als altres, malgrat proves i incomprensions. Vivim l'alegria en el sacrifici quan les nostres renuncies es fan per amor. Només quan estimen i donem la vida, com Jesús, podem ser fidels als compromisos que forgen una vida adulta i equilibrada.

La fe en Jesús, el Fill de Déu, mort i ressuscitat, és motiu d'alegria per al creient. Al mateix temps, ens recorda que Jesús segueix sofrint la creu en moltes persones, i ens empeny a lluitar i treballar per tal d'alleugerir tant de dolor i misèria. La Missa és la gran presència de Jesús enmig nostre. Diguem-li amb amor i confiança: "Senyor meu i Déu meu".