DIMECRES II DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 5, 17-26; Sl 33; Jn 3, 16-21

Estimats germans:

Com és la nostra fe? És només un conjunt de coneixements que sabem de memòria? O és un estil de vida evangèlic, on comprometen tota la nostra vida? El Salm 33 ens prepara a entendre el diàleg de Jesús amb Nicodem. Jesús, Saviesa de Déu, ens invita a fer-nos deixebles seus: "Veniu, escolteu-me". Més de cinquanta vegades repeteix l'Evangeli de Joan que Déu ha enviat el seu Fill al món perquè ens estima. Que l'envia per salvar-nos, no per condemnar-nos. Veiem una gran relació entre aquest diàleg, el Pròleg de l'Evangeli de Joan, i la seva primera Carta. La Paraula, Jesucrist, que estava amb Déu al principi, la Vida eterna, s'ha convertit en vida humana "que hem sentit, que hem vist amb els nostres propis ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans".

Jesús està davant nostre, al nostre costat. Podem apropar-nos a Ell. El lligam entre Ell i nosaltres es converteix en Vida: Ell ens transmet una força on queden unides la vida divina i la vida humana, la Llum de Déu i el nostre desig de posseir-la. "Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de Llum". El nostre naixement a la vida de Déu, en la fe en el seu Amor, va unit al nostre naixement a la plenitud de la nostra humanitat. Qui creu en l'Amor de Déu, l'experimenta com una Vida nova que brolla de la pròpia vida, com un impuls que neix del més profund del seu ésser i el fa créixer. Aquesta Vida no s'imposa, simplement s'ofereix. Qui es nega a creure, tanca els ulls a aquesta Llum. Però, sense voler-ho, podem estar submergits en la foscor, en la nit, en el mal. Penso que es tracta de tenir la valentia de viure d'acord amb la veritat, de buscar la plena llum, de trobar el sentit de Déu en el món per salvar-lo. "Guarda't la llengua del mal, que no diguin res de fals els teus llavis. Decanta't del mal i fes el bé; busca la pau, procura aconseguir-la".

L'Evangeli ens diu que Nicodem va anar de nit a trobar Jesús. La conversa que van mantenir va més enllà de la seva història personal. És la recerca de tot ésser humà, assedegat de Vida, de Llum, de transcendència. Les coses transitòries i caduques no ens omplen, i ens cal entrar al santuari del nostre interior, on habita Déu. "Tasteu, i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia".