Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Ac 10, 34a. 37-43; Sl 117; Col 3, 1-4; Jn 20,1-9
Oh tots, els assedegats, veniu a l'aigua
I la llum de Crist ens ve gràcies a l'aigua, l'aigua del baptisme.
No hauríem de deixar passar per alt, com el designi diví fa passar la seva salvació a través dels elements materials, creats directament per ell o elaborats per l'home: ho vèiem dijous, amb el pa i el vi; podríem recordar també ara els sants olis que el bisbe va beneir durant la celebració de la missa crismal; centrem-nos, però, en l'aigua beneïda aquesta nit i aspergida també avui en memòria del baptisme, per mirar de comprendre una mica millor l'economia de la nostra salvació. I és que és a través del bany regenerador en les aigües beneïdes la nit de Pasqua que ens fem em capaços de rebre la llum de Crist.
En efecte, ahir, durant la vetlla, celebrant reunits l'obra meravellosa de la creació i la meravella encara més gran de la redempció, vam demanar a Déu que es dignés beneir l'aigua; aquella aigua que Déu havia creat per fecundar la terra, per confortar el nostre cos amb la frescor i la netedat; aquella aigua que Déu havia fet instrument de misericòrdia quan alliberà de l'esclavitud el seu poble i amb la que Déu li calmà la set al desert; aquella aigua, encara, amb què Crist renovà la nostra naturalesa pecadora santificant-la en el seu baptisme en el Jordà. Com n'és de gran la cura que Déu mateix té dels seus propis dons: l'aigua, que ja era bona quan Déu la creà, que l'havia feta tant saludable, ara és santificada per convertir-se en font de santificació. La crea, i creant-la la fa bona; la santifica i santificant-la, la renova; la crea per fecundar; la santifica, per renovar i així es veu com l'aigua ha estat associada des de sempre al designi que Déu tenia amagat en favor dels homes.
Sense aigua no hi ha vida: prou ho sabem que la bellesa del nostre planeta no seria tan imponent sense aquest do meravellós; sense aigua tampoc no hi ha renovació: l'home no podria arribar a resplendir amb la bellesa de Crist, si mitjançant l'aigua del baptisme, no fos introduït en el mateix cor de la vida trinitària. Pocs seran, doncs, els esforços que farem per mantenir viva l'aigua; per tal que pugui arribar a tothom; per tal que pugui continuar regant els nostres camps i els nostres boscos, per tal que flueixi pura rius avall! I és que, sense aigua viva, no hi podrà haver aigua viva en el nostre cor.
Germans, la cura de Déu pel do de l'aigua, una cura que ens interpel·la a mantenir, va alhora acompanyada d'una pedagogia del tot divina. Trobem escrit en l'Escriptura: Oh tots, els assedegats, veniu a l'aigua. Déu dóna la vida per l'aigua perquè quan arribi la sequedat i la set cerquem la font de l'aigua viva. No devia ser d'aquesta aigua de la que Maria Magdalena tenia set quan se n'anà al sepulcre de matí? I quan, no trobant-la, corregué desconsolada, a dir-ho a Simó Pere i als deixebles, no fou, novament, aquesta aigua capaç de fer brollar vida eterna en qui la begui, la que anaren a cercar corrent també, Pere i Joan? A tots ells els havia estat arrabassat l'espòs, l'amic, el mestre i ara sentien la seva set: de tant set, tenien la gola resseca com terrissa i la llengua se'ls encastava al paladar. Per això ara corrien al sepulcre... i allà, veieren i cregueren i entengueren el que deien les Escriptures: que Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. I Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Cregueren i no han tingut mai més set: de l'aigua viva que van rebre del Senyor en nasqueren vertaderes font d'on ha brollat vida eterna.
Per això Pere, d'aleshores ençà, no pot estar-se de predicar: "Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s'aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d'abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d'entre els morts". Germans, nosaltres que també ens hem begut de l'aigua viva, acostem a la font tots els assedegats del nostre temps. Al·leluia!