DIMECRES III DE PASQUA

Dia 29 d'abril: Santa Caterina de Sena
Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

L'amor de Déu, la contemplació de Crist en la creu i el servei de l'Església, són els capítols en els quals la litúrgia resumeix la vida i acció de santa caterina de Sena, verge i doctora de l'Església (col·lecta). No es podria dir cosa millor d'ella. La figura de Caterina Benincasa, nascuda a Sena (a l'Itàlia central) l'any 1347 i finada a Roma trenta tres anys després (el 1380), és una persona fora de sèrie. Aquesta filla de sant Domènec de Guzmán era somament humil i abrasada per una flama d'amor que la situa a primera fila entre els místics. Per això, es va sentir impel·lida en el més íntim del seu ésser pel drama de l'Església del seu temps, com és: l'apartament de Roma d'aquell a qui ella nomenava com "el dolç Crist a la terra", i més tard amb els primers rebrots del gran cisma d'Occident, la degradació dels costums del clergat, la incessant discòrdia entre les ciutats italianes i, dins de cadascuna d'elles, entre les diverses famílies. Essent d'un esperit de contemplació la qual dura ascesi mai va afluixar, "oculta tota sencera en les nafres de Crist crucificat", no dubtava en recordar als bisbes, oblidats en els seus compromisos, el gran preu que el Senyor havia pagat pel seu rescat (antífona de comunió), al mateix temps que suplicava els sectors enfrontats que es reconciliessin. Va acudir al papa Gregori XI per dir-li que havia de "vigilar el seu ramat des de les colines de Roma i no des d'Avinyó". S'explica que l'Església del segle XX, en el seu desig de promocionar la dona, hagi conferit a santa Caterina de Sena el títol de "doctor" (1970).

El fragment llegit, en la primera lectura, dels Fets dels Apòstols [8, 1-8], ens ha parlat de la violència de la persecució contra el grup d'Esteve –en la qual hi tingué part activa Saule-Pau- el que obligà a la dispersió dels seus membres per Judea i Samaria, on, d'aquesta manera, es va expandir el missatge cristià. Felip, un dels Set diaques, proclama la Paraula de la Bona Nova de l'evangeli i obra curacions.

Com a salm responsorial ha estat escollit el 65, que és una acció de gràcies per la victòria. Ja que el Senyor salvà el seu poble de l'Egipte i de la captivitat de Babilònia, i salva també cadascun dels seus fidels, i ha escoltat la pregària del salmista. En el seu immens reconeixement, l'autor sagrat convoca tota la terra a proclamar juntament amb ell la glòria del seu Déu. L'Església fa cantar aquest salm en el temps pasqual, que és el temps apropiat per a l'acció de gràcies per a l'obra alliberadora de Déu.

A l'evangeli s'ha llegit un fragment de sant Joan [6, 35-40], on se'ns diu que "la voluntat del Pare és que tots els qui veuen el Fill tinguin vida eterna". I és que, després d'haver-se manifestat a si mateix com el PA de vida, Jesús posa en relleu de la necessitat de la FE que condueix a la vida eterna i a la futura resurrecció.

La col·lecta de santa Caterina ens diu, per acabar, que per "la seva intercessió, concedeixi que el seu poble, associat al misteri de Crist, frueixi eternament en la revelació de la seva glòria". Amén. Al·leluia.