DIUMENGE DE PASQUA: LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR / Vetlla Pasqual en la Nit Santa

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Gn 1, 1-2, 2; Sl 103; Gn 22,1-13. 15-18; Sl 15; Ex 14, 15-15,1a; Sl Ex 15, 1-6. 17-18; Is 54, 5-14; Sl 29; Is 55, 1-11; Sl Is 12, 2-6; Ba 3,9-15. 32-4, 4; Sl 18; Ez 36, 16-17a. 18-21; Sl 41; Rm 6, 3-11; Sl 117; Mc 16, 1-8

Al principi Déu havia creat la llum

Després d'aquest gran dia de repòs, com aquell dissabte que seguí a la mort del Senyor, després de la llarga espera, hem sortit tots, encara en la foscor de la nit, per vetllar. Com les dones de l'Evangeli que, carregades d'ungüents i perfums, corregueren molt de matí –després d'aquella tensa espera– cap al sepulcre del seu Senyor, aquesta nit, també nosaltres, ens hem apressat a córrer a l'encontre del Senyor. Ens hi hem apressat, tot mirant d'escurçar la nit: el foc nou ha encès la flama nova i amb ella, el producte de les abelles, la cera del ciri, ha resplendit amb l'esclat de la nova llum. Hem corregut a vetllar i ens ha il·luminat la llum nova, la llum de Crist!

Aquelles dones que corregueren ansioses, quan arribaren al sepulcre i s'adonaren que la pedra, que tant les preocupava pel camí, ja havia estat apartada, veieren astorades un jove de blanques vestidures que els anunciava el goig del triomf de la llum sobre les tenebres: "No tingueu por. El crucificat ha ressuscitat, no hi és aquí!".

Amb el jove missatger del sepulcre exultaven tots els àngels del cel; també havien d'exultar tots els ministres de Déu i les dones eren les qui els havien de comunicar la bona nova. Ei dones! Correu, doncs, què espereu? Què us frena? Què és allò que us atura? No veníeu freturoses a ungir un mort? Per què no sortiu com gaseles a anunciar als deixebles que el Senyor els va al davant a Galilea? Que no veieu que ha de sonar la trompeta victoriosa per celebrar el triomf d'un Rei tan gran? Au, au, correu! Que tota terra també s'ha d'omplir d'alegria i ha de quedar il·luminada i radiant de la claror que ve de la llum del regne etern!

I és que avui, aquesta nit, la foscor ja s'ha esvaït! Al principi Déu havia creat la llum. Que existeixi la llum, i la llum existí. I Déu veié que la llum era bona de debò. (Gn 1,1-2). I Déu l'havia separada de la foscor. Però la foscor va anar guanyant terreny fins a arribar a aquell dia, quan s'escaigué l'hora del Senyor, quan, arribat a mig dia, s'estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. Déu els havia permès la darrera victòria. Les tenebres, però, encegades amb la seva pròpia foscor, no s'adonaren que engolien aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els qui vénen al món, i així, enganyades, foren elles mateixes entenebrides i engolides. La foscor ja s'ha esvaït! I la nit, aquesta nit realment benaurada, ha unit el cel i la terra i ha fet que l'home retrobés el seu Déu i Senyor!

Nosaltres que vetllem, mentre meditàvem com Déu ha desplegat el seu designi de salvació envers els pobles i els homes, no ens n'hem adonat però ja ha succeït. Sense saber ni quan ni com, Crist, tornant d'entre els morts s'ha aparegut gloriós als homes, com el sol en dia serè. Ens ha estat donat el do de la llum nova, d'una llum millor que aquella que Déu havia creat al principi i que era bona de debò: la llum que fa les festes en el cel, la llum que és Déu mateix, la llum de Crist!

I aquelles dones... sembla que ja han sortit: però, ai l'as, han fugit espantades i de tanta por no s'atreveixen a dir res! Ai dones, què feu! Que no veieu de què ens voleu privar? Si el do de la llum nova no s'anuncia, com podrà il·luminar? No tingueu por, us ha dit l'àngel. Sortiu del vostre esglai i digueu-ho a Pere i als altres deixebles... respirem, sembla que finalment ens hagin escoltat! Escoltarem també nosaltres, cristians d'avui, germanes i germans, el clam dels homes que demà vindran perquè també a ells els arribi un dia l'anunci de la llum de Crist i puguin respondre com nosaltres: Al·leluia? Quan sortirem d'aquesta festa, guardarem closos els llavis impedint que la llum nova arribi als qui ens envolten i als qui ens seguiran? No tinguem por: Crist ens va al davant!