Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ef 3,14-21; Sl 32; Lc 12,49-53
Estimats germans i germanes,
Quan alguna cosa ens inquieta, com les paraules de Jesús que acabem d'escoltar, cal buscar explicacions en la lectura i la reflexió. La nostra fe cristiana hauria de ser llibertat interior i victòria sobre la tendència al mal, animats pel foc de l'Esperit. La guerra i la divisió de que parla Jesús estan dins del nostre cor; el bé i el mal lluiten dins nostre: fem el mal que no volem, i deixem de fer el bé que volem. Hem de seguir el consell de Pau a la primera lectura: Visqueu fermament arrelats i fonamentats en l'amor. Déu ens ajuda en el nostre procés de conversió enviant el foc purificador, i provocant la lluita interior que cerca el bé.
El foc, a la Bíblia, és signe de Déu. No és un foc destructor, sinó purificador. A través de la paraula de Jesús i del seu Esperit, es va destruint el mal que hi ha en nosaltres i es van purificant els nostres cors. Quan aquest foc s'apodera d'algú, el transforma en un nou ésser que coneix la immensitat d'aquest amor. L'amor és un foc que tot ho escalfa i transforma, dóna calor i llum. Només un cor purificat és capaç d'irradiar la pau de Jesús, l'única pau vertadera. No ens desanimem: fa falta temps, aquest procés dura tota la vida. Necessitem no només conèixer Jesús en l'Evangeli, sinó reconèixer-lo en la vida.
Jesús és humil de cor, però porta dins un foc devorador. Jesús és humil, però apassionat; com estima el Pare i la Humanitat, va decidit a Jerusalem a donar la vida; a passar la prova del baptisme, com ha dit a l'Evangeli, afegint referint-se a la seva Passió: com em sento el cor oprimit fins que no hauré passada la prova!. La fe no sempre asserena i infon tranquil·litat; també pot portar inquietud. No podem quedar indiferents a l'Evangeli: defensar els seus valors implica una lluita interior amb si mateix, i lluita exterior quan hi ha un ambient d'indiferència. Viure tal com vol Jesús ens compromet i obliga a canviar, a convertir-nos, a caminar pels camins del bé... i tot això no és fàcil.
En cada Celebració de la Missa hauríem d'esclafar les nostres inquietuds, penes i preocupacions sobre la roca, sobre la pedra de l'altar, sobre el Crist que ens estima i vol que el foc del seu Amor s'escampi per tots els racons de la nostra vida. Germans: presentem-nos a rebre el Senyor, segons escriu Sant Bernat, amb esperit humil, dient:
«Guariu-me, Senyor, i seré guarit, salveu-me i seré salvat».
«Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més que tot el que demanem i som capaços d'entendre...». Amén.
