Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Des del cant d'entrada fins a l'oració de la postcomunió, revivim el moviment que mena a l'home de passar del pecat "a la glòria del cel" (oració sobre les ofrenes). I afegim també: "si tinguéssiu en compte les culpes, Senyor, ¿qui es podria sostenir?", com ens ha dit el cant d'entrada; mentre que en l'oració final li demanem a Déu que ens faci "participants de la naturalesa divina". Nosaltres, per tant, donem el pas de les tenebres a la llum de Crist, i, més en concret, en l'Eucaristia, aqueixa litúrgia "celebrada amb amor", que anticipa la trobada del cara a cara del cristià amb el seu Senyor, promès per al cel, i que ens invita d'anar-hi.
Sobre les lectures d'aquesta setmana vint-i-vuitena, tenim que la primera era de la carta de sant Pau als cristians d'Efes [1, 15-23], en la qual se'ns ha dit que "al Crist, Déu l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església, que és el seu cos" (verset 22-23). I és que l'esperit de saviesa que Pau demana als seus corresponsals (17) els ha d'obrir al "coneixement" del designi de Déu realitzat en Crist. Perquè no es pot confessar la senyoria de Crist (20) sense meravellar-se de l'extraordinari poder diví (19) desplegat en un crucificat. Ara bé, aquesta puixança és la que des d'ara està a la disposició dels homes (19), per tal que formin el cos del qual Crist és el cap i obtinguin així la plenitud única que pot curullar la humanitat en la consecució del seu destí (22). I és que creure en la supremacia absoluta de Crist és comprometre's des d'ara a ocupar el seu lloc en la missió de l'Església, i és reconèixer un sentit i un contingut a l'esperança (18). I amb aquesta perspectiva, el misteri de l'ascensió al Cel (20) fa comprendre que amb Crist s'obre una nova era per a la humanitat.
El salm responsorial escollit ha estat el 8 [2-3a. 4-5. 6-7 (R.: cf. 7)], que ens ha parlat de la "dignitat de la persona humana"; perquè la glòria que la creació dóna a Déu passa a través de la consciència de l'home, rei de la creació. Per l'obediència a Déu, l'home entra en l'harmonia inicial de la creació, desballestada pel pecat, pels atemptats contra la dignitat de la persona humana i per la pol·lució de la natura.
I l'evangeli era de sant Lluc [12, 8-12], que ens ha assegurat que "a l'hora de parlar, l'Esperit Sant us ensenyarà el que cal dir". I és que, al tribunal de Déu, Crist es farà responsable de tots aquells qui li hauran estat fidels (8); mentre que, al tribunal dels homes, quan els cristians hi hauran de comparèixer per llur fe, l'Esperit és el que hi actua i sosté els perseguits. Així els primers cristians foren testimonis de les manifestacions de l'Esperit fins al punt de no poder-se imaginar que s'hi pogués romandre cec (12). Amén.
