Homilia predicada pel P. Maties Prades
Sir 35,12-14.16-18; Sl 33; 2Tm 4,6-8.16-18; Lc 18,9-14
Estimats germans i germanes,
L'Evangeli ens convida a reflexionar sobre la nostra relació amb Déu, manifestada en la pregària. Jesús, presentant-nos un contrast tan evident entre les actituds del fariseu i del publicà, ens fa entendre com ha de ser la pregària autèntica: perseverant, confiada; i plena d'amor, d'humilitat i d'agraïment.
La pregària algunes vegades resulta difícil, perquè ens fa por arribar a fons: la pregària humil i confiada, com la del publicà, ens invita a acceptar-nos tal com som, reconeixent que ens fallen les forces. L'amor de Jesús és com una llum radiant que posa en evidència les nostres parts fosques. Per còmoda conformitat ens podem tancar a la Gràcia de Déu, que es fa més sensible en la intimitat de la pregària. Davant Déu esdevenim realistes, tot descobrint les nostres limitacions, però també les nostres possibilitats. Déu ens ha confiat el tresor de la nostra vida. Un tresor que és com un cristall delicat que es pot trencar, i d'una bellesa que cal preservar.
Germans, així com entrem al temple a pregar, ens hem d'atrevir també a entrar al temple del nostre cor on hi habita Déu. No sempre obtenim una resposta immediata i totalment clara. Per dues raons: la primera, perquè Déu ens considera persones adultes i vol que decidim per nosaltres mateixos; i la segona, per tal de poder purificar-nos. La impossibilitat de viure en una seguretat absoluta, inicialment ens pot semblar una injustícia; però quan madurem comprenem que és positiu perquè ens fa humils, amb una disposició de constant recerca, i descobrint joiosos que en Crist tenim les seguretats i la Vida veritables. Diu Benet XVI: «El que el món necessita és l'amor de Déu, trobar Crist i creure en Ell».
Penso que si perseverem en la pregària sincera i humil, podrem confiar en les persones que ens envolten i estimar-les. Treballem per la pau quan donem als altres el que de justícia els pertoca: el respecte, la consideració i l'afecte que es mereixen. L'amor cristià canvia les actituds farisàïques que hi ha en nosaltres, i ens posa en sintonia amb els valors evangèlics. La misericòrdia ens salva. Déu ens visita quan rebem la comprensió i el perdó dels altres. Aleshores la nostra pregària esdevé un acte d'agraïment. «El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets», diu el Salm 33.
Escriu Sant Pau: «El Senyor m'assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l'Evangeli». Avui celebrem la Jornada Mundial de las Missions, el Domund. «Voldríem veure Jesús», és el lema d'enguany. Com veure Jesús? L'Eucaristia ens predisposa a viure els valors cristians, però no és pas una garantia sense el nostre esforç. «Vigileu i pregueu per no caure en la temptació», diu el Senyor. Només per una transformació interna, moguda per l'oració constant i la pràctica dels Sagraments, adquirim la força per combatre eficaçment contra els impulsos negatius amagats dins del nostre cor. «Feliços els nets de cor: ells veuran Déu» (Mt 5,8).
Amb la pregària confiada i amb un esperit humil i amorós acollim la força transformant que ens ve de Déu. «Voldríem veure Jesús» per dir-li: «Ensenya'ns a estimar per veure't en els altres; ajuda'ns a ser persones que no comparen ni jutgen, que accepten les seves limitacions; que puguin dir, com Sant Pau, "em mantinc fidel"». Germans, entrem dins del santuari del nostre cor per escoltar la veu silenciosa i amorosa de Déu. I donem gràcies perquè l'Eucaristia que celebrem és un Sagrament d'amor i perdó, Paraula i Aliment en el nostre pelegrinatge.
Acabo dient com el publicà: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador».
