Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ga 4,22-24.26-27.31-5,1; Salm 112; Lc 11,29-32
Estimats germans,
«Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures», escriu l'apòstol Pau.
El fets especials o meravellosos poden canviar la nostra vida perquè ens commouen profundament. Però canviem realment quan cerquem pacientment la veritat de l'Evangeli, les coses essencials, allò que Jesús ens vol dir. Els jueus demanaven miracles; i els grecs, saviesa. Nosaltres necessitem signes i miracles perquè la nostra fe no és prou profunda. La fe no depèn dels miracles. Al contrari, aquell qui te una fe profunda converteix la seva vida en un miracle, el miracle que realitza el Senyor en nosaltres quan estem oberts a la seva Paraula.
Les lectures d'avui presenten un tema a reflexionar: la llibertat. La fe adulta ens fa lliures. Som lliures quan vivim la nostra fe cristiana amb coherència, amb fidelitat; moguts per l'amor i la convicció, no per l'interès o la por; quan intel·ligència i voluntat ens mouen a fer el bé; quan estem animats per l'Esperit que tot ho discerneix, i no animats per la lletra, per les formes, que ens fa inflexibles; finalment esdevenim lliures quan som més misericordiosos que justos, en paraules de la Regla de Sant Benet.
L'home lliure és capaç de diàleg perquè està obert a l'altre i accepta la seva opinió. El diàleg comporta pacte i projectes compartits. Crist és l'anunciador de la nova Aliança, on la veritable llibertat de l'home, la llibertat transcendent i definitiva, ve de Déu. El servei, i no el poder, ens fa lliures. El camí de la humilitat i del sacrifici ens fa lliures. Crist ens allibera del pecat, de la mort, i d'una llei feta pels homes que ens esclavitza quan no ens deixa estimar i compartir. La veritable llibertat ens fa col·laboradors de l'obra de Déu.
«La reina del país del sud» va fer un viatge molt llarg per anar a escoltar Salomó. No va quedar decebuda perquè anava amb una actitud receptiva, amb el desig d'escoltar. És tracta, germans, de que la Paraula del Senyor entri molt endins nostre, deixant que el seu Esperit ens ajudi a interpretar-la per poder aplicar-la en cada situació que ens toqui de viure.
Crist és el signe millor que Déu ens ha concedit. Maria, la seva Mare, va acollir la Paraula de Déu i va cantar el seu Magníficat. Que el Salm responsorial d'avui, el 112, sigui el nostre cant de llibertat i de lloança, agraïts perquè Déu fa meravelles en nosaltres.
«Des de la sortida fins a la posta del sol lloeu el nom del Senyor... Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra... Sigui beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles». Amén.
