13 de novembre del 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 33è durant l'any

Dels sermons de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'evangeli de sant Mateu

Fixeu-vos com l'amo mai no exigeix res immediatament. Després d'haver confiat la seva vinya als vinyaters, se'n va de viatge; igualment aquí també s'allunya després d'haver confiat els talents, sempre per mostrar-nos la seva immensa longanimitat. Al meu entendre, en aquesta paràbola, el Senyor es refereix a la seva resurrecció. No parlem ja de vinya ni de vinyaters: tots som treballadors. Ell no s'adreça únicament als caps del poble, ni tan sols als jueus, sinó a tothom, sense excepció. Els qui li presenten llurs guanys reconeixen, agraïts, allò que ve d'ells i el que ve de l'amo. L'un diu: «Senyor, m'havíeu confiat cinc talents». L'altre: «I a mi, dos». Reconeixen que han rebut d'ell el capital per a fer negoci i li manifesten el seu agraïment; en definitiva, tot ho atribueixen a la seva bonesa. ¿Què els respon l'amo? «Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor».

Estiguem atents a aquestes paraules. Mentre tenim temps, treballem per la nostra salvació, prenguem oli per a les nostres torxes, fem rendir el nostre talent. Perquè si som mandrosos i ens passem la vida sense fer res, ningú no ens tindrà compassió allà, per molt que plorem. També el qui es va presentar al banquet sense vestit de noces es va condemnar ell mateix i res no el va poder salvar. El qui va retornar l'únic talent que li havia estat confiat també sofrí la condemnació. Així mateix, a aquelles noies, no els va servir de res d'estar-se trucant a la porta. Ja que nosaltres ho sabem, posem els nostres talents, el nostre zel, el nostre crèdit, tot el que tenim, al servei del proïsme. Perquè talent vol dir les qualitats que té cadascú, l'autoritat de què frueix, les seves riqueses, l'ensenyament que pot donar i qualsevol altra cosa per l'estil. Que ningú no digui: «Jo només he rebut un talent; per tant, no puc fer res». Amb un sol talent podeu fer coses dignes d'elogi. Perquè, al capdavall, no sou pas més pobres que aquella vídua de l'evangeli.

Res no és tan agradable a Déu com viure al servei de tothom. Si ens ha donat la paraula, les mans, els peus, la força corporal, la intel·ligència i el seny és perquè els posem al servei dels nostres germans en bé de la nostra salvació i la d'ells.