27 de novembre del 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A L’ADVENT
Diumenge 1r d’Advent (Cicle B)

Dels sermons de sant Agustí, bisbe (XVIII,1-5)
«Ve el nostre Déu, no callarà». Va venir el Crist, Senyor Déu nostre i Fill de Déu; la primera vinguda va ser amagada, però la segona serà manifesta. En la primera vinguda es va donar a conèixer només als seus servents; en la segona, es donarà a conèixer als bons i als dolents. La primera vegada va venir d’amagat per ser jutjat, i la segona vegada vindrà a jutjar. Quan va ser jutjat, callà; el seu silenci ja havia estat predit pel profeta: «Com els anyells portats a matar, o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca».

Però «ve el nostre Déu, no callarà». No va obrir la boca quan el jutjaven, però no callarà quan ell hagi de jutjar. Per més que ara tampoc no calla per a aquell qui l’escolta. Però, si diu que no callarà, ho diu perquè fins els qui ara el menyspreen sentiran la seva veu. Actualment, el coneixement dels preceptes ordenats pel Senyor és motiu de burla per a molts, perquè no veuen ni allò que Déu promet ni els càstigs amb què amenaça. Els homes que només veuen les coses d’aquí i no creuen en les futures, observen com hi ha molts béns i molts mals que els tenen indistintament els bons i els dolents. I per això el seu cor diu: «Déu no es mira les coses humanes ni les governa; i ens ha deixat a mercè de la fortuna en aquest profund racó de món on ens té abandonats». Menyspreen els manaments perquè no veuen cap senyal que indiqui el judici.

Però, tots sabeu que, quan Déu ho vol, es compadeix i judica de seguida. Però quan no ho vol, ho deixa per després. Per tal que els qui obren el mal temin i es converteixin. Que Déu no vol condemnar ningú sinó salvar-nos tots, i per això és pacient amb els qui obren el mal perquè es tornin bons. Diu l’Apòstol que «la ira de Déu es revela des del cel contra tota impietat i tota injustícia i Déu paga a cadascú segons les seves obres». Acabat, l’Apòstol amonesta i reprèn l’home que menysprea el seu creador i diu: «¿Menysprees la riquesa de la seva bondat i la seva magnanimitat?» I perquè és bo amb tu i et fa objecte de la seva longanimitat i sofreix i és pacient amb tu i no et castiga, ¿el menysprearàs? «¿Ignores que la bondat de Déu t’invita al penediment?».

Tot el que l’home fa ho tira al seu tresor. L’home bo posa en el tresor celestial totes les obres de misericòrdia que ha fet en benefici dels homes que ha ajudat. I sap que el tresorer que les hi guarda és fidel, perquè el custodi és el Senyor totpoderós. Els fidels posen la seva confiança en el poder del Senyor.

Quan vindrà visiblement el nostre Déu, aleshores no callarà; convocarà davant d’ell tots els pobles i examinarà els tresors dels bons i dels dolents. Fes, doncs, una penitència útil. Si et corregeixes, aquell cofre on guardaves les teves males obres es buidarà i s’omplirà el de les bones.