18 de març de 2012

DIUMENGE IV DE QUARESMA (Cicle B) / Diumenge Laetare

Homilia predicada pel P. Josep M Recasens
2Cr 36,14-16.19-23; Sl 136; Ef 2,4-10; Jn 3,14-21

Germanes, germans,

Som a més de la meitat del camí quaresmal d'aquest any, l'anomenat Diumenge Laetare. L'alegria perquè la Pasqua és a prop s'ha fet notar ja des del cant d'entrada, «Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa tots els qui l'estimeu...», d'un bell text del profeta Isaïes, i, enmig de la sobrietat del temps de Quaresma, es permet fer ús de l'orgue a més de l'acompanyament habitual per sostenir el cant litúrgic.

El temps de Quaresma és certament un temps de gràcia perquè ens proposa d'enfocar la nostra vida envers allò que és essencial i ens fa ser més conscients del procés renovador que ens assimila al Crist pasqual, sofrent i obedient a la voluntat del Pare. Nosaltres ben segur que ens fem un tip de perdre batalles, potser totes, però el que importa és que en ell, en el Crist triomfador victoriós del pecat i de la mort, tenim la guerra guanyada, ell ha guanyat la partida per nosaltres, i aquesta joiosa esperança ens ha de fer sentir estretament units al Senyor ressuscitat, el Senyor de la glòria amb qui nosaltres formem una unitat indestriable pel fet d'haver estat batejats en ell, és a dir, empeltats en ell, el Cep veritable.

La riquesa dels textos bíblics i la seva orientació vers la Pasqua, ens ajuden a viure seriosament aquest temps i a estar atents a tot allò que el Senyor espera de nosaltres, és a dir, a escoltar incessantment la seva veu amorosa que ens invita a deixar els antics camins de l'error i del vici i avançar pels viaranys de la justícia i del bé que porten a la vida en Déu. «Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu, no enduriu els vostres cors», diu el salmista en el salm invitatori amb què comencem la pregària de cada dia. I aquest «avui» es perllonga al llarg de tota la nostra vida com un insistent reclam a la docilitat a aquesta veu dolça del Senyor que vol el nostre bé i la nostra felicitat plena.

Justament hem vist a la primera lectura com el poble d'Israel va haver de fer una experiència dolorosa de fracàs, per culpa del seu cor indòcil i obstinat en el camí del mal. El segon llibre de les Cròniques fa una lectura històrico-teològica de la decadència en què va caure el poble, principalment els grans sacerdots, amb les conseqüències nefastes de l'exili i la destrucció del temple. Però Déu es val d'aquesta dura pedagogia per fer reaccionar els supervivents que, en la purificació de l'exili, sense temple i sense culte, aprenen a descobrir una nova presència de Déu enmig ells. «Si mai t'oblidava, Jerusalem, que se m'encasti la llengua al paladar». Els exiliats viuen amb enyorança el record de la ciutat santa i del culte del temple. La consciència de Poble escollit es viu ara d'una forma més reflexiva i en reunions informals que donaran lloc a les sinagogues. Aquesta situació va durar quasi setanta anys, fins que Cir, el bon rei Persa, promulgà l'edicte que permeté el retorn dels exiliats a Jerusalem per reconstruir-hi el temple i recuperar la pròpia identitat nacional. Així, Déu ofereix al seu poble una nova oportunitat per recomençar i reconsiderar el seu passat i reconduir-lo a una nova fidelitat a l'aliança gravada en el cor com havia profetitzat el profeta Jeremies: «L'aliança que jo pactaré amb la casa d'Israel serà aquesta, diu l'oracle del Senyor. Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble». Aquesta interiorització de l'aliança serà el que Jesús definirà davant la samaritana com adorar el Pare en esperit i en veritat.

El diàleg de Jesús amb Nicodem, de nit i en solitari, ve a ser com una catequesi baptismal a un savi d'Israel amb molt bona voluntat però fixat encara en una mentalitat legalista. Jesús li proposa de néixer de dalt, de l'aigua i de l'Esperit, des de la llibertat que ve de Déu i que fa que l'home es desprengui convençudament de tot allò que és material i caduc. Cal sortir de la fosca i entrar decididament en la llum. Creure en el Fill de l'home és entrar en la llum. La foscor equival a la infidelitat més tenaç, a no obrir-se al do de la salvació i a auto-excloure's de la comunió amb Déu.

L'evangelista Joan, que veu la crucifixió de Jesús, com la seva exaltació i glorificació, compara l'enlairament de la serp de coure en el desert i que fou motiu de salut per als israelites que la miraven després d'haver estat picats per les serpents verinoses, com la figura del poder salvador que brollarà de la Creu del Crist. La salvació és un do gratuït de Déu a cada home i a cada dona de tots els llocs i de tots els temps, salvació que té la seva font en el Fill únic de Déu, enviat al món com a testimoni de l'amor immens de Déu envers els homes. Veure aquest do salvador en l'enlairament del Crist crucificat és assumir el poder de la veritat en la pròpia vida, és viure de la fe, és a dir, de l'adhesió confiada i ferma en el Crist, llum resplendor de la llum, com resem en el Credo. No optar per ell, que és la llum veritable i font de tota llum, equival a quedar-se en la fosca, és a dir, ser presa de l'esclavatge de tota mena de dolenteria. Pasqua serà justament una explosió de llum nova i indeficient. La llum de Crist, que simbolitzarem amb el ciri pasqual la propera vetlla de Pasqua, serà l'exponent del do salvador de Déu a la humanitat alliberada definitivament del pecat i de la mort.

Germanes, germans, estem en el temps de la prova, de la lluita, i també en el de la gràcia i del perdó. El temps quaresmal ens proposa la pregària, el dejuni i la misericòrdia com a mitjans per centrar-nos més en Déu i per ser solidaris amb els nostres germans més necessitats. Amb altres paraules, les pràctiques penitencials d'aquests dies sants ens ajuden a relativitzar les coses d'aquest món i al mateix temps ens sensibilitzen per compartir tot allò que tenim amb aquells que estan mancats del necessari. Portant aquest programa a terme ens fem semblants al nostre Pare del cel que és ric en misericòrdia i vetlla amorosament per nosaltres i per tot allò que ell ha creat.