25 de març de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 5è de Quaresma (Cicle B)

Del tractat sobre l'encarnació del Verb, de sant Atanasi, bisbe
Si algun de nosaltres es pregunta —no per esperit de disputa sinó per desig d'instruir-se— perquè el Crist no sofrí altra mort que la de la creu, que sàpiga que no ens ha estat més útil cap altre gènere de mort, i és precisament per això que el Senyor el va patir per nosaltres. Si venia a prendre la maledicció que pesava damunt nostre, ¿com hauria pogut esdevenir maledicció sense patir la mort dels maleïts? En efecte, aquesta és la mort de creu; perquè està escrit: «Maleït tot aquell qui penja d'un patíbul». Després, si la mort del Senyor és una redempció per a tothom i aquesta mort derroca el mur de separació i crida els pagans, ¿com ens hauria cridat si no hagués estat crucificat? Només a la creu hom mor amb les mans esteses; també calia que el Senyor patís aquesta mort i estengués les mans: amb l'una atrauria el poble antic i amb l'altra el dels pagans, i els reuniria tots dos formant-ne un de sol en ell. Ho digué personalment, tot deixant entendre per quina mort rescataria els homes: «Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi».

El Senyor vingué per abatre el diable i obrir-nos el camí que fa pujar al cel, com diu l'Apòstol, «que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat», i això calia que s'esdevin¬gués per la seva mort. Però, ¿per quina altra mort que aquella que s'acom¬pleix entre el cel i la terra, vull dir la creu? Només el qui mor a la creu mor tocant el cel. És doncs, amb raó, que el Senyor ha patit aquesta mort. D'aquesta manera, elevat de terra, ha purificat el món de totes les maquinacions del diable i dels dimonis: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp», —deia, i ha tornat a obrir-nos el camí que puja cap al cel tot dient: «Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes». Perquè el Verb no tenia necessitat que algú li obrís les portes, ja que és el Senyor de tots; cap criatura no estava tancada pel seu creador; però nosaltres sí que en teníem necessitat i se'ns ha emportat al cel amb el seu propi cos. Per tots l'ha ofert a la mort i per mitjà d'ell ens ha fressat el camí que porta al cel.