TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 4t de Quaresma (Cicle B)
Dels sermons de sant Macari d'Egipte, abat (PG 34,550-555)
¿Quin sentit té per a nosaltres aquella serp inanimada, que Moisès va penjar dalt d'un tronc i que guaria tots els qui havien estat picats per les serps? En aquella serp morta, però més poderosa que les serps vives, hi veiem un símbol del Cos del Senyor. Aquell cos que prengué del si de la Verge Maria i que, enlairat a la Creu, restava igualment penjat dalt d'un tronc. Aquell cos que, un cop mort, vencé i matà la serp que s'amagava, viva, en el cor de l'home. D'ençà que el primer home havia transgredit el manament de Déu, la mort, significada per la serp, havia estès el seu domini sobre tots els fills d'Adam. Però el cos de Crist, un cop mort, és molt més poderós que la serp.
I aquest prodigi és un escàndol per als jueus i un absurd per als grecs. Així ho afirma l'Apòstol: «Nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs». En el cos mort del Crist hi ha la vida, hi ha la redempció, hi ha la llum. El Senyor afronta la mort, lluita contra ella i l'obliga a retornar de l'abisme del pecat i de la mort les ànimes que s'havia apropiat.
L'home que, incaut, s'enfonsa a les aigües profundes d'un riu, s'hi ofegarà i expirarà enmig de representacions d'animals ferotges i cruels. Igualment hi perdrà la vida ofegat el qui, sense saber de nedar, es llança a l'aigua per salvar-lo. En canvi, el qui posseeix la tècnica de la natació, no sols penetra en el cor més profund de les aigües, sinó que pot rescatar-ne aquell que s'hi ofegava; fins i tot, la mateixa aigua l'ajuda a pujar a la superfície. De la mateixa manera l'ànima que s'enfonsa en l'abisme de les tenebres del pecat i en la profunditat de la mort, s'hi ofega i, per a Déu, resta morta enmig de feres salvatges.
¿Qui podrà davallar en aquells abismes i profunditats de l'infern i de la mort, sinó el mateix Creador que s'ha format un cos? Aquest és el qui hi penetra, tant a l'abisme de l'infern com al més pregon del cor de l'home, on l'ànima, amb tots els seus pensaments, resta presonera de la mort. Aquest és el qui deslliura de l'abisme tenebrós Adam que hi jeia mort. I la mateixa mort, assumida com un acte de penitència, esdevé una ajuda per a l'home, com l'aigua per al nedador.
Per això, doncs, davallà el Senyor: per salvar els pecadors, per ressuscitar els morts, per retornar la vida als qui la mort havia ferit i per il·luminar els qui vivien en les tenebres. Venint el Senyor, ens cridà a l'adopció de fills, a la santa ciutat de la pau, a la vida indefectible, a la glòria de la incorruptibilitat.
