TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 3r de Quaresma (Cicle B)
Del comentari a l'evangeli segons sant Joan, d'Orígenes, prevere
Quan va haver foragitat els venedors del Temple, els jueus van dir a Jesús: «¿Quin senyal ens dones que t'autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies».
Penso que els jueus representen aquí els homes carnals i donats a les coses sensibles. Disgustats de veure foragitats per Jesús els qui fan de la casa del Pare una casa de comerç per al que els interessa, reclamen un senyal, un senyal que faci veure ben clar que la Paraula, que aquests homes no acullen, té raó d'actuar així. I el Salvador diu, com si es referís a aquell temple, una paraula sobre el seu propi cos; a les paraules: «¿Quin senyal ens dones que t'autoritzi a fer això?», respon: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Sens dubte podia fer veure altres mil senyals, però poc adaptats a la qüestió que li proposen. En lloc de qualsevol altre senyal sense relació amb el Temple, respon molt encertadament amb aquest que es refereix al Temple.
I veritablement l'un i l'altre, el Temple i el cos de Jesús, segons un mateix significat, són als meus ulls una imatge de l'Església, ja que aquesta està construïda «sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, amb el mateix Jesucrist per pedra angular», i mereix realment el nom de temple. Segons les paraules: «Vosaltres sou el cos de Crist, i part dels seus membres», ni que el bell ordenament de les pedres sigui destruït, ni que tots els ossos del Crist, com està escrit en el salm vint-i-u, siguin dispersats per les trampes parades durant les persecucions i els turments que infligeixen els qui amb les persecucions combaten la unitat del temple, el temple serà tornat a aixecar i el cos ressuscitarà al tercer dia, després del dia del mal que se li acosta i del de l'acompliment que ha de seguir. Ja que el tercer dia naixerà en el cel nou i sobre la terra nova, quan aquells ossos, tota la casa d'Israel, ressuscitaran en el gran dia del Senyor, després de la desfeta de la mort. I és que la resurrecció del Crist, esdevinguda després de la passió per la creu, enclou el misteri de la resurrecció de tot el cos de Crist.
Però, així com el cos visible de Jesús ha estat crucificat i sepultat i després ha ressuscitat, així també el cos total del Crist que formen els sants ha estat crucificat amb ell, i ara ja no viu més. Ja que cadascun d'ells, com Pau, no es gloria en res més que en la creu de nostre Senyor, Jesucrist, per la qual Pau ha estat crucificat amb el Crist i crucificat per al món; ha estat, a més, sepultat amb el Crist. «Ja que —diu sant Pau— hem estat sepultats amb el Crist». I si afegeix: «Hem ressuscitat amb ell», és com a posseïdor d'un començament de resurrecció; camina, en efecte, en una mena de vida nova, com un home que encara no ha ressuscitat segons la benaurança que anhela l'esperança i la resurrecció perfecta. Així, doncs, en aquest moment, o bé ha estat crucificat per ser després sepultat, o bé, tret de la creu, és sepultat ara i ressuscitarà un dia, després del seu enterrament actual.
