18 de març de 2012

LA CARTA DE L'ABAT

Benvolgut Ramon,

La gent gran, a mesura que van sumant anys es converteixen en veritables i grans magatzems de records de tot tipus, que en narrar-los giren sobre si mateixos, com en una enorme circumferència. Tu, Ramon, trenques el cercle i fas la impressió d'apostar sempre per una espiral que vol restar oberta cap al futur. Et contemplo com un home lliure i apassionat per la llum, la llibertat. Aquests sentiments em neixen quan rellegeixo en la teva carta aquest interessant paràgraf: «Tenien por de perdre el “lligar”, i ara es troben amb un “nus” fenomenal, que impedeix a la gent jove veure Jesucrist, comprensiu amb tots els nostres sentiments, perquè es va fer home. Donem voltes al cor! Totes les Ciències, a mesura que les anem coneixent són també una “Revelació” del seu suprem poder i energia, i el seu amor cap a nosaltres. Capgirem l'amor!»

«Tenien por». És que pot tenir por un cristià, quan sap que «Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu propi Fill, perquè tinguin vida eterna»? Doncs, sembla que de vegades, tenim por. I «qui té por no està en l'amor» (1Jn 4,18).

Perdre el «lligar»! No hem de lligar ningú, sinó ser impulsors de llibertat, desfer «nusos». Però això exigeix una preparació. Una preparació que ens la proporciona l'amor. L'amor, que ens fa experimentar la sensibilitat de Déu envers cadascun de nosaltres i tot el que és humà, la sensibilitat d'un Déu que no envia el seu Fill a condemnar, sinó a salvar, un Déu que envia el seu Fill amb un missatge d'amor i de reconciliació.

Potser no hem arribat encara a penetrar en el cor de Déu. Caldrà «capgirar el cor». Capgirar el cor. Veritablement tenim necessitat de conversió, una conversió que no és fruit d'uns propòsits, sinó de buscar un encontre amb Déu. Si realment busco aquest encontre amb Ell, el meu cor anirà canviant i vivint la vida, en totes les seves circumstàncies, amb seguretat. Una seguretat interior. Déu està sempre atent a col·laborar amb la seva llum, una llum que m'envia Déu a través del seu Fill. Necessito obrir cada dia l'evangeli i contemplar com il·lumina la Llum, com vessa permanentment llum sobre les tenebres.

Potser no arribem a comprendre l'amor. Fem la impressió que l'amor és tenir l'altre sotmès al nostre desig, tenir-lo pendent de mi mateix. Arribar al cor de l'altre per a «prendre'n possessió», potser no hem arribat a descobrir que el camí de Déu té algun matís diferent: Déu ens vol pendents d'Ell, Déu ens vol sotmesos a Ell. per això Déu es revesteix de la nostra naturalesa, assumeix la nostra mateixa carn i sang, amb la nostra veu humana, amb una sensibilitat finíssima, per introduir-se en el nostre cor i potenciar des de dintre tota una immensa capacitat d'amor, que serà una resposta al Déu amor, però passant amb profunda alegria i plena llibertat per la vida de les coses i de les persones, com un cant vibrant de primavera.

Hem de capgirar el cor, només així capgirarem l'amor. Una abraçada,

+ P. Abat