DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Jr 31,31-34; Sl 50; He 5,7-9; Jn 12,20-33

Estimats germans i germanes,

El salm manifesta els sentiments més pregons de l'ésser humà: «Déu meu, creeu en mi un cor ben pur». Volem conèixer Aquell que és el centre i el sentit de la nostra vida. L'expressió «Déu meu» significa admiració, amor, agraïment i confiança. Recordem la impressionant manifestació de fe de l'apòstol Tomàs superats els seus dubtes: «Senyor meu i Déu meu». Continuem dient-li: «Creeu en mi un cor ben pur». No podem justificar el mal en nosaltres apel·lant a la condició humana o a la inconsciència dels nostres actes. Una sincera i objectiva autocrítica permet tornar a orientar la nostra vida. Ens cal, doncs, demanar al Senyor: «Creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm» per tal de, segons l'oració col·lecta, «progressar contínuament en la caritat».

El poble d'Israel expressava la seva relació amb Déu com una aliança. Malgrat la infidelitat del poble, fem-ho extensiu també a nosaltres, Déu vol que aquest pacte sigui un compromís interior, basat en una relació d'intimitat, gravat al cor de les persones. El salmista insisteix en tenir «un cor ben pur» per acollir la Paraula de Déu i donar fruit.

Els grecs de l'Evangeli d'avui van ben encaminats perquè en el seu pelegrinatge «per adorar Déu», volen veure Jesús. La Carta als Hebreus presenta Jesús com el mitjancer entre Déu i la Humanitat. Jesús ens invita a conèixer-lo, a seguir-lo, també en els moments difícils. Ell ens ensenya el sentit misteriós de la creu i la seva desconcertant paradoxa: és necessari morir per tal de tenir vida fecunda. Jesús recorre a la bella imatge del gra de blat. Si el gra es tanca en el seu embolcall restarà estèril perquè la seva pròpia energia vital l'acaba ofegant. Qui viu només per a ell mateix perd la vida inútilment. Nosaltres som com una petita llavor que Crist, el bon Sembrador, llença a la terra d'aquest món perquè doni fruit; perquè maduri en igualtat de condicions i en possibilitats de creixement.

En contra de una religió interiorment buida, caracteritzada pels ritus externs, Jeremies ensenya que la veritable religió, la nova Aliança, consisteix a entrar dintre nostre per trobar Déu. El culte espiritual consisteix en oferir-nos a Déu i viure disposats a estimar. Aquesta nova vida renovada es presentada molt vivament en el capítol 12 de la Carta als Romans. Permeteu-me aquesta citació, encara que no correspongui a les lectures d'avui. Ho resumim: viure sense ambicions, posar les nostres capacitats al servei dels altres, fer obres de misericòrdia amb alegria, estimar-nos afectuosament com a bons germans, ser pacients en les proves de la vida, constants en l'oració, fer-nos solidaris amb les necessitats del proïsme, practicar l'acolliment, alegrar-nos amb els qui estan alegres, plorar amb els qui ploren, mirar de fer el bé a tothom, vèncer el mal amb el bé.

Nosaltres també diem: «Voldríem veure Jesús». Per què, germans estimats, volem veure Jesús? Perquè estem cansats de paraules buides, que només prometen sense donar. Estem cansats de la cultura de la imatge perquè li falta cor i profunditat. Havíem creat un món de fantasies que s'està ensorrant. Volem escoltar Jesús perquè l'Evangeli d'avui el presenta tant humà que comprèn i comparteix els nostres problemes, que té por i dubtes, que demana a Déu ser alliberat de la mort, però que ho supera per la seva total disponibilitat. Jesús és el millor company en el nostre camí. Encara que nosaltres ens sentim inconstants i febles, no ens resulta difícil seguir Jesús perquè Déu ha posat la seva Paraula en el nostre interior, inscrita en el nostre cor. Cal canviar el cor de pedra, insensible, en un cor més humà, sensible i capaç de tendresa. Qui estima, viu i dóna vida als altres. Aquest és el veritable sentit de la vida cristiana.

«Jesús, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm: per poder-vos acompanyar en el camí de la creu, per ressuscitar amb Vós, per voler estimar com Vós».