TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 2n de Quaresma (Cicle B)
Sermó de sant Anastasi del Sinaí, abat, sobre la Transfiguració del Senyor
Avui, dalt de la muntanya del Tabor, el Crist ha creat de nou la imatge de la bellesa terrestre i l'ha transformada en icona de la bellesa celestial. Per això és just i bo que jo digui: «Que n'és de venerable aquest lloc; és la casa de Déu i la porta del cel». Avui, el Tabor i l'Hermon han exultat plegats; han convidat tot l'univers a la joia. El país de Zabuló i de Neftalí s'han unit a la festa i han ballat sota el sol. Avui, Galilea i Natzaret han entrat a la dansa i han animat la celebració amb els seus cors. La muntanya del Tabor s'alegra de la festa i arrossega la creació cap a Déu tot recreant-la.
Avui, en efecte, el Senyor s'ha aparegut realment dalt de la muntanya. Avui, la natura humana, creada en altre temps semblant a Déu, però ofuscada per les figures informes dels ídols, ha estat transfigurada en l'antiga bellesa de l'home creat a imatge i semblança de Déu. Avui, dalt de la muntanya, la natura, que s'havia extraviat en la idolatria dalt de les muntanyes, ha estat transformada tot i continuar essent ella mateixa i ha resplendit amb la claror esplendorosa de la divinitat. Avui, dalt de la muntanya, aquell qui anava vestit amb les túniques fosques i tristes de pell de què parla el Gènesi, s'ha posat el vestit diví, cobrint-se de llum com d'un mantell. Avui, dalt de la muntanya del Tabor, ha aparegut misteriosament la condició de la vida futura i del Regne de la joia. Avui, de manera sorprenent, els antics missatgers de l'Antiga i de la Nova Aliança s'han reunit al voltant de Déu dalt de la muntanya, portadors d'un misteri ple de paradoxa. Avui, dalt de la muntanya del Tabor, es dibuixa el misteri de la creu que per la mort dóna la vida: tal com Crist va ser crucificat entremig de dos homes dalt de la muntanya del Calvari, així es dreça en la majestat divina entre Moisès i Elies. I la festa d'avui ens mostra aquest altre Sinaí, muntanya molt més preciosa que el Sinaí per les seves meravelles i els seus esdeveniments: supera amb la seva teofania les visions divines figurades i obscures.
Tal com dalt del Sinaí els símbols van ser representats com una prefiguració, així dalt del Tabor esclata la veritat. Allà hi ha la foscor, aquí el sol; allà les tenebres, aquí el núvol lluminós. Per una banda, la Llei del decàleg; per l'altra, el Verb preetern a tota paraula. La muntanya del Sinaí no va obrir a Moisès la terra promesa, en canvi el Tabor l'introdueix a la terra de la Promesa.
