Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23, 7-10; He 2,14-18; Lc 2,22-40
«Que Déu ens faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de nosaltres». És una paraula de benedicció que diem a Matines amb el desig de veure la llum de Déu abans d'escoltar la seva Paraula. Recitem els salms, i són molts els versos que ens parlen d'aquesta llum, que tots desitgem, la font de la qual trobem en Déu, en la seva Paraula, en la seva mirada. Així:
«Molts exclamen: Qui ens farà feliços? Que sigui el nostre estendard la claror de la seva mirada» (Salm 4)
«Mira i respon-me, Senyor, Déu meu!, omple'm els ulls de claror» (Salm 13)
«Tu, Senyor, em mantens la llàntia encesa, Déu meu, claror en les meves nits» (Salm 18)
«El Senyor m'il·lumina i em salva: qui em pot fer por» (Salm 27)
«En tu hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la teva llum» (Salm 36)
«La teva paraula fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí» (Salm 119)
Avui, amb aquesta festa de la Presentació del Senyor, en la qual la llum hi és significativament present, tanquem el cicle del Naixement, i fem un primer anunci de la Pasqua. Avui fem un primer anunci del misteri pasqual del Crist. D'aquella nit feliç que cantem:
«Que la terra també s'ompli d'alegria, il·luminada i radiant de la claror que ve de la llum del regne etern; perquè avui la foscor ja s'ha esvaït».
«Avui ens enlluerna la festa de l'ofrena de la seva persona. Avui és presentat al Creador el fruit sublim de la terra. Avui la víctima pacífica i agradable a Déu s'ofereix en el temple per mans virginals; és portada pels seus pares i uns ancians l'esperen. Josep i Maria ofereixen el sacrifici del matí; Simeó i Anna el reben. Aquests quatre formen aquesta processó que avui es recorda amb solemnitat i alegria pels quatre extrems de la terra». (Sant Bernat, Sermó 2 de la Purificació)
Així doncs, Déu es presenta com a llum. Així ho cantà l'ancià Simeó: «Perquè els meus ulls han vist al Salvador, llum que es revela a les nacions». I més endavant, el qui avui és presentat al temple com una ofrena de llum dirà que «és la llum del món, i qui el segueix no camina a les fosques». Però no tots accepten la seva llum. I per això ell mateix dirà que ve a obrir un procés: «perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs». Així es complirà la profecia de Simeó que en el futur «serà una senyera combatuda, i que així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
Josep i Maria presenten Jesús al temple. «Així entrarà al seu temple, el Senyor que vosaltres busqueu, el missatger qui desitgeu». Entra en el santuari material, de pedra, entra en el santuari de la creació revestit de la nostra naturalesa, per fer finalment de tots i cadascun de nosaltres un temple, el seu temple.
La llum va ser la primera de les criatures materials de Déu. El més pur i bell de tots els éssers visibles. Gràcies a ella podem contemplar les altres criatures materials i la seva bellesa. La llum és una imatge material de la veritat i la bellesa divines.
Però aquesta no és encara la pura llum del mateix Déu, el qual disposa tota la creació material com un canelobre per a la llum veritable. I entre aquestes criatures veiem l'home, que fet a imatge i semblança de Déu, brilla amb la mateixa llum de Déu dintre de si mateix. Però aquesta llum, quan es va posar sobre el canelobre, per un acte de la seva pròpia voluntat, va apagar la seva pròpia llum i es va negar a ser encesa de nou.
Déu anirà preparant pacientment la seva veritable llum, amb la llum de l'antiga Llei (pensem en Noé, Abraham, el Sinaí...) Cada vegada que Déu volia encendre el llum, de nou l'home s'aterria i s'amagava en la foscor. Déu prendrà un altre camí per parlar de la seva llum. Una llum que no espanti els homes, una llum suau, que l'home, la seva criatura més estimada, pugui suportar i dur amb si mateix.
El Levític (24,1-4) ens parla dels llums del tabernacle que havien d'alimentar-se amb "oli verge". La qual cosa significava aquesta puresa virginal del cor que espera l'Espòs en el silenci de la nit. I, efectivament, aquest Espòs arriba i planta la seva tenda entre nosaltres en el silenci de la nit. Es revesteix de la nostra carn i sang per deixar la seva font de llum dintre l'home, complint-se així la profecia del llibre dels Proverbis: «La llum del Senyor és l'esperit de l'home, que penetra fins les profunditats del seu ésser» (Pr 20,27)
L'home es farà així llum per al seu proïsme. Però cal mimar i potenciar aquesta força espiritual que resideix en nosaltres. És una llum que brilla amb força en Santa Maria. En Maria la llum resta altra vegada perfectament neta, i brilla dalt el canelobre, pura, il·luminant tota la casa de Déu i mostrant el camí per tornar a la llum.
Contemplem Santa Maria i mirem «el Crist que habita en el cor; en el cor comunica la pau al seu poble, i als seus sants, i als qui es converteixen de cor». (Sant Bernat, Sermó 1r en la Purificació)
