Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Tot aquest temps de Quaresma és una crida al seguiment més intens i més ferm, de Jesucrist. I és que Ell s'ha entregat totalment al servei de Déu-Pare i dels homes, i aquesta entrega el duu fins a la Creu. Nosaltres, però, com els deixebles a la muntanya de la Transfiguració, contemplem aquest "camí" i hi descobrim tota la llum, tota la grandesa i tota la força de Déu. Per això, amb FE, ens posem a les seves mans i volem seguir-lo.
I és que Déu ha volgut de sempre el nostre bé, ja que en l'antigor es va manifestar al patriarca Abraham i, com hem vist a la primera lectura, va pactar amb ell una aliança [un "pacte de fidelitat"] en què li prometia nombrosa descendència i bona terra on habitar. Més tard, en temps de Moisès i a dalt del Sinaí, va renovar l'aliança amb tot el poble hebreu, descendent d'Abraham. I més ençà, quan Jesús, el nostre Pastor, moria per tots nosaltres al Calvari, es va acomplir la nova i eterna aliança de Déu amb tota la humanitat, ja que Déu seria el nostre Pare i nosaltres els seus fills. Així, nosaltres compliríem el manament de l'amor i Ell ens donaria la glòria del Cel.
Aqueixa glòria del cel va ser albirada pels tres apòstols quan, dalt la muntanya, van veure Jesús transfigurat i resplendent (que és l'escena descrita a l'evangeli d'avui). La Transfiguració era, per tant, la seguretat que Jesús era el Fill estimat de Déu-Pare, i era l'anunci que, després de la seva Passió i Mort a Jerusalem, ressuscitaria vivent i gloriós per sempre més (i es duria a terme el seu "misteri pasqual" de la nostra redempció).
També nosaltres, que tenim la ciutadania al Cel per l'amor i la gràcia que Déu ens dóna, si ara escoltem i seguim Jesús, anem pujant cap a la Transfiguració, segons les paraules de sant Pau, a la segona lectura que diuen: "El Crist transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós". El que ara ens és la gràcia que necessitem per aquest nostre pelegrinatge en aquest món cap al Pare, i en penyora i esperança la certesa moral d'arribar-hi i de ser-hi per Ell acollits.
A l'Eucaristia, que tot seguit començarem, i que fa "present" i "actualitza" la mort i resurrecció de Jesús, de manera incruent, ens deixa endevinar quelcom de la resurrecció d'Ell i de la nostra, i així alimenta la nostra esperança. Amb la única diferència, que ara vivim en la FE, i no en la visió beatífica, que serà després, de manera que el sentit de la participació del cristià en la mort i resurrecció de Jesucrist, ens serà ara un tast i penyora de futur, fins que la tindrem plenament a la glòria. D'aquí que, alimentats espiritualment per la seva Paraula i, purificada la nostra visió interior, demanem que puguem fruir de la contemplació de la glòria de Déu (vegi's la col·lecta). Que així sigui –per gràcia de Déu- per a tots. Amén.
