1 de febrer del 2010

DILLUNS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY (II)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La col·lecta de la missa era d'una gran densitat, ja que en ella demanàvem la gràcia d'estimar Déu, i fer-ho, "amb tot el cor i que també estimem tots els homes amb una caritat sincera" (col·lecta). És necessari a més reconèixer la primacia de l'adoració en la nostra vida, per la prioritat que té el Déu etern. I en tant com puguem viure baix la mirada de Déu i en el seu amor, a així tindrem per a tots els homes no tan sols la magnanimitat i la bona acollida, sinó "una autèntica caritat", un amor d'acord amb el manament nou que Crist ens va llegar. Per tant, i tinguem-ho ben clar, tot home és el meu germà, i això precisament perquè Déu és el nostre pare de tots.

El fragment de la primera lectura era del segon llibre de Samuel [15, 13-14. 30; 16, 5-13a], on se'ns ha dit que Déu és amb el miseriós. I és que, desfet i impopular, David fuig de Jerusalem, perquè el descontentament de la població és general i el seu fill Absalom, que s'ha fet consagrar rei a Hebron, ciutat reial de les tribus del sud, dirigeix la revolta contra el seu pare. És una fi lamentable d'un gran regnat, perquè David ja no és res més que un home acorralat. Però aquest fracàs també pertany al designi de Déu (i per això vegeu el que ha dit i la reacció que ha tingut el rei davant d'aquells qui el maleeixen). I és que Déu no és solament el Déu dels dies de glòria i de poder; sinó que ja està a punt d'adoptar l'aspecte del Servent sofrent.

El salm responsorial era el tres [3, 2-3. 4-5. 6-7 (R.: 8)], que ens ha parlat de "l'alliberament que ve del Senyor". I és que Crist, l'Església, tu i jo ens trobem voltats d'enemics. Per fora i per dins. I és que el favor i la benedicció de Déu han de ser per al creient l'única seguretat introntollable.

L'evangeli era de sant Marc [5, 1-20] on se'ns ha descrit el primer contacte de Jesús amb el món pagà. I que fou la curació de l'endimoniat de Gerasa. La narració es comprèn quan se sap que les paraules com és ara "sepulcre", "grillons", "porcs" pertanyien al vocabulari que servia als jueus per caracteritzar la situació dels pagans. Però Jesús deslliurà aquests darrers –els pagans- del menyspreu en què els tenien. Aquest és el sentit de la curació que obra Jesús. Això no obstant, el propi Jesús ha d'abandonar ràpidament la regió, perquè l'en treuen, i serà, però, l'home guarit qui s'encarregarà d'evangelitzar els seus convilatans (verset 20). Amén.